8
6
22
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
correu-e:[email protected]
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Clara de Yzaguir re, Carme Pallarés, Sagrario Navas, Joan Palau, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:Àlex Palau i Vanessa Martínez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona Tel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL
Dipòsit legal:B-52.027-2001
26
30
16
3
Editorial
5
A fons:
Final de curs per als
agents de la promoció 84
6
De Portada:
Neix la Comissió de
la Dona de la Guàrdia Urbana
8
Notícies:
Més de 3000 agents
patrullen Barcelona a
Els serveis
municipals a punt per a l’estiu a
Comencen les obres a la UT-8
aLes festes d’Educació Viària
16
Actuem:
Les celebracions del
Barça a Nit de Sant Joan sense
incidents a Setge al narcotràfic
a Mercat negre de mòbils20
Som Proximitat:
Vila de Gràcia
22
Els nostres recursos:
El catàleg
documental del Cos a
Tota la flota
durà PC integrats a finals d’any
24
Parlem de:
El Comitè de
Seguretat i Salut
26
BCN es mou:
El Full de Rescat
a Els turistes ja denuncien els
furts des de l’hotel
28
El reportatge:
Les claus per
tractar correctament una víctima
30
Cos a cos:
L’Institut de
Medicina Legal de Catalunya
33
Activitats:
Futbol i solidaritat
34
El tauler
35
Desconnecta
L
’alternança política és una expressió de les societats democràtiques. Les eleccions del passat 22 de maig han comportat un canvi en el govern de la ciutat, amb la meva elec-ció com a alcalde de Barcelona. El nou govern municipal ha configurat una àrea de se-guretat amb un equip de persones potent al capdavant, personificades en el primer ti-nent d’alcalde Joaquim Forn, com a responsable polític de la seguretat de la ciutat, i en Joan De-lort, com a gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. La renovació de la cúpula del vostre Cos cul-mina amb el nomenament de l’intendent major Evelio Vázquez com a cap de la Guàrdia Urbana. Però més enllà del canvi de responsables, el nou govern municipal implicarà també l’aplicació de noves polítiques i principis d’actuació. El nou Ajuntament ha fixat el servei a les persones i la mi-llora de la seva qualitat de vida com els seus principis inspiradors. Això, traslladat al vostre àm-bit, significa, com ja vaig expressar el dia de la meva presa de possessió, convivència, civisme, seguretat i serveis públics de qualitat.Els agents de la Guàrdia Urbana jugareu un paper clau en l’assoliment d’aquests objectius. Hem de fer fàcil la vida als barcelonins i barcelonines. La seguretat és un punt prioritari de cara a ga-rantir un nivell més alt de benestar entre les persones. Actuarem amb contundència en aquells casos de vandalisme i incivisme que degraden el sentiment de tranquil·litat i pacífica convivèn-cia. Lluitarem amb fermesa contra la delinqüència i les conductes abusives com la venda ambu-lant, que afecten les propietats, els comerços i la vida pacífica de la ciutadania.
Som al començament d’una nova etapa en la qual assumim, renovat, el compromís de servei als ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La nostra professionalitat s’adreça, des d’avui mateix, a la consecució del repte més alt, però també el més agraït, que pot tenir el cos de la Guàrdia Urba-na de BarceloUrba-na: ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones, dels nostres veïns i veïnes.
Hem de fer fàcil la vida als barcelonins i barcelonines.
La seguretat és un punt prioritari de cara a garantir
un nivell més alt de benestar entre les persones
Editorial
“Servei,
reconeixement
i equip”
Evelio Vázquez, nou cap de la Guàrdia Urbana
, explica a la revista GuB quins
nous reptes i objectius es planteja en aquesta nova etapa professional al
capdavant del Cos
GuB: De la base a la cúpula. Quan va començar, tot plegat?
Evelio Vázquez:Vaig entrar a la Guàrdia Urbana de Bar-celona al 1979. Sempre he estat una persona a la que li ha agradat el compliment de les normes, el civisme, la responsabilitat, la dedicació i que creu en les persones.
Però, per què la Guàrdia Urbana?
Vaig apuntar-m’hi perquè era una bona feina, un treball fix, ben pagat i ben vist socialment. El temps va confir-mar-me que és molt agraïda la feina de servidor públic, on he viscut moments inoblidables com les Olimpíades.
Com va progressar, professionalment?
Primer vaig promocionar a caporal. Mentre treballava, es-tudiava Dret, una formació que em va donar l’oportunitat de créixer laboralment. L’any 1991 ja havia promocionat a oficial. Això demostra que en aquesta organització hi ha grans oportunitats.
Considera que aquesta feina crea una certa addicció?
El cert és que si abans estava implicat, ara em sentia total-ment compromès. Tota la meva família se sent comprome-sa amb la meva professió i jo els agreixo molt aquest suport.
I ara arriba a ser el Cap...
Els darrers anys ja era el segon Cap. Ara, l’Alcalde m’hono-ra amb el nomenament. És un orgull que el nou Govern de Barcelona hagi pensat en mi.
Quins objectius s’ha fixat, en aquesta nova responsabilitat?
Prestigiar el Cos entre la ciutadania i fer que els guàrdies urbans se sentin orgullosos
de ser-ho. Entenc que la suma de la feina de tots és la que configura un bon
equip. Vull enriquir el treball dels agents per a assolir el re-coneixement dels barcelonins. Treballarem per fer una ciu-tat més cívica i segura.
Com s’aconsegueix?
Seguint les normes i fent-les complir. Des de l’autoritat que ens confereix l’ordenament jurídic, hem d’exercir amb efi-càcia les nostres funcions i prestar un servei que garanteixi la pacífica convivència i la qualitat de vida dels ciutadans. Formar part de la Policia de Barcelona, vol dir servir als al-tres garantint els seus drets i llibertats, però també vol dir ser un exemple d’imatge, comportament, professionalitat... En definitiva, ser un autèntic servidor públic de Barcelona.
Vol adreçar algun missatge particular als més de 3000 agents del Cos?
Que compto amb tots. Tots sumem i fem equip. Tot el planter, i no els individus, han de ser protagonistes d’a-questa etapa. Però també s’ha d’incentivar el creixement individual, perquè com millors siguin els agents un a un, millor equip faran. Així aconseguirem que el Cos en sur-ti pressur-tigiat.
Com afronta, personalment, aquest nou càrrec?
Amb el compromís de sempre, i amb una il·lusió renova-da. Tinc clar que, arribat el cas, assumiré els errors, pe-rò compartiré els èxits amb els meus companys que són tots els que formen part d’aquesta Guàrdia Urbana de
Barcelona.
A fons
La promoció 84 va finalitzar el curs de formació bàsica de policia a
l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya el passat 22 de juny
E
ls nou mesos d’intensa formació a l’ISPC ja han arribat a la seva fi i els nous agents de la Guàr-dia Urbana ja patrullen en pràctiques a les se-ves Unitats Territorials de destí. El passat 22 de juny, va celebrar-se la cloenda amb l’entrega de diplomes i tot seguit van iniciar el curs d’acollida i d’actualització de les funcions a la Guàrdia Urbana. Una formació en què els agents aprofundeixen en les particularitats del model de policia barcelonina, basada sobretot en la pro-ximitat al ciutadà, i aprenen com aplicar en el dia a dia del seu torn operatiu la teoria apresa a l’Institut. Aquest curs va finalitzar el passat 4 de juliol, dia en què van es-collir les seves destinacions, i el 8 de juliol van reunir-se de nou a l’auditori de CaixaForum per rebre els seus car-nets d’agent. Els 236 nous efectius van ser benvinguts pel primer tinent d’alcalde de Presidència, Règim Inte-rior, Seguretat i Mobilitat, Joaquim Forn, el gerent de Pre-venció, Mobilitat i Seguretat, Joan Delort, i el nou cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, en el que era el pri-mer acte oficial d’ençà l’establiment del nou Govern aEl primer tinent d’alcalde Joaquim
Forn, el gerent Joan Delort i el
nou cap de la Guàrdia Urbana
Evelio Vázquez van presidir l’acte
d’entrega de carnets
l’Ajuntament. Durant els pròxims 12 mesos, els agents estaran en fase de pràctiques, aprenent les tasques de la Guàrdia Urbana i adquirint les competències necessàries de la mà del personal veterà.
Final de curs per als
nous agents
Canvis a l’organigrama
de la Guàrdia Urbana
Comandament Nova destinació
D
es de l’1 d’abril, la Guàrdia Urbana comptaamb un nou grup de treball: la Comissió de la Dona. Aquest òrgan, format per deu co-mandaments i agents femenines represen-tants de les diferents unitats i funcions del Cos, va cre-ar-se amb l’objectiu de promoure la participació de do-nes als processos d’oposició lliure. En la darrera oferta pública de places, que va tancar-se el 23 de maig, les dones aspirants van assolir el percentatge més alt dels darrers anys: 21%. Un augment significatiu però que continua estant molt per sota del 50% que equipararia el procés. Per aquest motiu, s’han organitzat xerrades informatives a instituts, universitats i associacions en què s’informa de les oportunitats que ofereix la profes-sió a nivell laboral i social. La primera va tenir lloc el passat 17 de maig a la facultat de Criminologia de la Universitat de Barcelona, amb una gran acceptació en-tre l’alumnat femení.Campanya pro-dones
“Guàrdia urbana, per què no? Nosaltres ho som”, amb aquest eslògan rotund les agents donaven el tret de sortida a les xerrades que s’impartiran en diferents ins-tituts i facultats de la ciutat. Un cop fetes les presen-tacions, les agents i comandaments intenten fer com-prensible l’organigrama del Cos, les seves divisions i les seves tasques, no sempre conegudes pel públic ge-neral. Les conferenciants expliquen als i les alumnes la importància de les agents femenines, imprescindibles en l’operativitat policial (per escorcollar una altra do-na, per exemple) i necessàries per normalitzar l’orga-nització en el conjunt de
la societat, reforçant la bona imatge del Cos i desterrant el mite de ser una “professió d’homes”.
A banda de les sessions informatives, els departa-ments de Comunicació i Recursos Humans de la Guàr-dia Urbana han elaborat uns fulletons informatius en la línia de les xerrades, s’ha difós l’activitat als mitjans de comunicació i darrerament s’ha editat un vídeo del dia a dia d’una agent de la UPAS, el qual estarà dispo-nible al web de l’Ajuntament. Tot plegat una completa campanya que té com a primer i últim objectiu aug-mentar l’actual 9% d’agents dones al Cos.
Múltiples avantatges
Un cop desxifrades sigles com CECOR, UPAS o UNOC, i havent explicat els diferents nivells de
segu-La Comissió de la Dona ha iniciat una campanya
de comunicació per incentivar les dones a
participar en els processos d’oferta pública del Cos
Ser guàrdia urbana,
i per q
P:
Quin perfil acadèmic ha de tenir un agent de la Guàrdia
Urbana?
R: La professió de guàrdia s’estudia i s’aprèn a l’Institut de
Seguretat Pública de Catalunya, i el nivell bàsic que s’exigeix
per accedir-hi és el graduat en ESO. Tot i això, al Cos hi ha
molts universitaris i també molts agents que, un cop
acce-deixen, aprofiten les hores lliures per estudiar una carrera.
P:
De què em serveix la meva carrera a la Guàrdia Urbana?
R: A l’hora de promocionar et serà útil tant per sumar mèrits
com per accedir a determinats càrrecs. A més, els
coneixe-ments acadèmics ajuden a desenvolupar la feina d’agent; és
molt positiu tenir gent amb nocions de Psicologia, Dret,
Cri-minologia, Comunicació...
P:
La formació a l’Institut s’ha de pagar?
R: No. De fet, és remunerada. Els opositors que superen les
proves prèvies i accedeixen a l’Institut reben un sou
aproxi-mat de 600
€
mensuals durant els nou mesos de formació.
P:
Què vol dir que el Cos afavoreix la conciliació familiar?
R: Vol dir que, un cop s’és funcionari de carrera, l’agent té un
torn fix. També vol dir que en cas de maternitat té múltiples
beneficis per ajudar a compaginar la tasca de mare i
d’a-gent, com ara la reducció de jornada o el canvi de destí.
Les preguntes dels estudiants
uè no?
L’auditori de la facultat de Criminologia de la Universitat de Barcelona va acollir les primeres xerrades de la Comissió de la Dona de la Guàrdia Urbana
La darrera oferta pública va
rebre un 21% de sol·licituds de
dones enfront del 14% registrat
l’any passat
retat existents al Cos o la transversalitat amb la resta de serveis municipals, les agents se centren en els be-neficis que suposa formar part de la Guàrdia Urbana de Barcelona. S’hi destaquen els valors que s’adquirei-xen, la gran oportunitat de desenvolupar una carrera professional estable i ben remunerada, els beneficis socials que obtenen els i les agents, com ara la conci-liació familiar, i la mobilitat horitzontal i vertical dins de la institució, que permet cercar el lloc idoni segons els interessos i les aptituds de cada persona. Durant la sessió també s’explica de forma exhaustiva els requi-sits, preparació, dates i fases del procés d’oposició lliure a agent, i es recullen les dades personals dels i
de crear perquè “sou els primers a qui la gent dema-narà ajuda i heu d’estar a l’alçada”. Els dos centenars i escaig de nous guàrdies van compartir butaca amb els 30 nous caporals i els 10 sergents resultants de la darrera promoció interna.
Revetlla en pràctiques
Dels 236 agents que formen la promoció 84, 210 van incorporar-se a la plantilla en règim de pràctiques du-rant la revetlla de Sant Joan, mentre que els 26 res-tants, que ja havien superat anteriorment el curs de formació a l’Institut de Seguretat Pública, van incorpo-rar-se durant la primera setmana de juliol. Un cop fi-nalitzat el curs d’acollida el passat 4 de juliol, els
Més de 3.000 agents
patrullen Barcelona
E
l passat 27 de juny, la platea del Palau de laMúsica es va vestir de groc llampant. 236 agents de la Guàrdia Urbana esperaven ner-viosos a què els seus familiars omplissin les llotges del sumptuós recinte per donar començament a l’acte d’entrega de les seves insígnies. El nou alcalde Xavier Trias, juntament amb el nou primer tinent d’al-calde de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mo-bilitat Joaquim Forn, van presenciar l’acte des de l’es-cenari, acompanyats d’autoritats d’altres cossos poli-cials i de seguretat. Les paraules il·lusió, futur, orgull i compromís van ser les més repetides als discursos de benvinguda, que van recordar als joves la importància de la vocació de servei al ciutadà i l’empatia que s’haLa
nova promoció 84
, formada per 236 agents, va incorporar-se la passada
agents van traslladar-se a les unitats que havien esco-llit prèviament. Els districtes de Ciutat Vella, L’Eixam-ple i Sants-Montjuïc van rebre la majoria dels novells, responent a l’increment d’activitat que registren durant l’estiu, especialment en el cas del districte primer.
De les rodalies de Barcelona
La nova lleva té una mitjana d’edat de gairebé 30 anys, amb un rang que va dels 20 anys del guàrdia més jove fins als 36 de l’agent més gran. En aquesta ocasió, el percentatge de dones és lleugerament inferior al de l’any passat, assolint el 6% del total, tot i que el núme-ro es manté en 15 agents. El 71% dels novells han ac-cedit al Cos mitjançant l’oferta pública i el 29% ho han fet a través d’altres cossos de seguretat. Quant al seu orígen, el 22% dels nous guàrdies viu a Barcelona men-tre que el gruix d’agents es reparteix enmen-tre l’àrea metro-politana i les comarques barcelonines (69%).
La nova lleva, al pati de butaques del Palau de la Música, el passat 27 de juny
“Em quedo a Ciutat Vella perquè és on més s’aprèn”
La primera noia de la promoció 84 ha escollit la UT-1 per començar la
se-va ronda de pràctiques: “Vull aprendre molt des del començament, i
Ciu-tat Vella és el millor lloc per fer-ho”. Débora García treballava de contable
i durant una etapa de la seva vida va fer de comercial: “Em vaig adonar
que m’agradava molt el contacte amb la gent, amunt i avall tot el dia”, i
tot seguint el consell d’alguns amics que ja eren agents, va decidir-se a
opositar. “Vaig presentar-me a l’oferta pública de Terrassa i de Mossos per
entrenar-me de cara a les oposicions de Barcelona”, una fórmula que li ha
donat molt bons resultats. Sorpresa per haver obtingut la primera plaça de
les noies i amb moltes ganes de començar a patrullar, l’agent García
no-més troba un “però”: “Tinc un nen de tres anys i aquests mesos han estat
molt durs. M’he perdut tot un any de vida del meu petit, però qui vol
algu-na cosa, bé ha de fer sacrificis”, conclou amb un somriure.
Débora García, 29 anys.
Sant Feliu del Llobregat
“No tinc clar on vull acabar,
vull conèixer-ho tot”
A la segona va la vençuda, d’això
l’Ai-tor, primer de la promoció, en sap una
mica. Va superar les oposicions
ante-riors però no el període de formació a
l’Institut de Seguretat Pública:
“Des-prés de dos anys fent formació, tinc
moltíssimes ganes de començar a
treballar”. No es pot dir que la seva
vocació fos imprevisible
–la seva
ma-re acumula 31 anys en actiu al Cos i
altres membres de la seva família
també són agents
–, però ell assegura que “fins als 15 o 16 anys
no en volia saber res de ser policia. A partir d’aquesta edat em
va començar a atreure cada cop més”. L’agent Torres ha escollit
com a primer destí el districte de Sant Martí en torn de tarda i
encara no es planteja com serà el seu futur al Cos: “Primer vull
informar-me molt bé i conèixer-ho tot, i després ja veuré què és
allò que més m’agrada”, raona Torres.
Aitor Torres, 24 anys.
Barcelona
La convocatòria més popular
que es donaran cita al llarg de l’estiu: el Sònar, el Grec, les festes majors de Gràcia i Sants, entre d’altres. Com ca-da any, els agents intensificaran la vigilància a les zones forestals per evitar possibles incendis i duran a terme les habituals inspeccions en locals de concurrència pública, però de forma més intensiva.
Estiu sense mantes
Una de les prioritats dels agents durant els mesos d’estiu és frenar la venda ambulant il·legal, que es multiplica amb l’arribada de turistes. Durant el primer cap de set-mana de juliol, i coincidint amb l’inici de la campanya de rebaixes, la Guàrdia Urbana va dur a terme la primera operació especial per dissuadir els manters que pretenen fer el seu agost al terra de la ciutat. Una seixantena
d’a-Els
serveis municipals
,
a punt per a l’estiu
A
l’Ajuntament, l’inici de l’estiu ve marcat per l’o-peració especial de coordinació i reforç dels ser-veis municipals de seguretat, mobilitat i neteja. Des del dia 15 de juny i fins al 30 de setembre, els agents de la Guàrdia Urbana es conjugaran amb la res-ta de treballadors municipals d’una manera més intensa que la resta de l’any, per tal de garantir la convivència, el civisme i la seguretat a Barcelona. D’aquesta manera, el Cos, que ja compta amb els nous 236 agents de nou in-grés als carrers, reforçarà el seu desplegament als barris, incidint especialment en les zones amb més afluència de gent com ara les platges, els parcs i places, les àrees tu-rístiques i els voltants de la Fira i l’Estadi Olímpic Lluís Companys. D’altra banda, s’hi establiran dispositius espe-cials en els principals esdeveniments culturals i esportiusLa Guàrdia Urbana ha estrenat el
dispositiu especial d’estiu
amb una
gents, uniformats i de paisà, van pentinar la zona centre, el litoral, l’entorn de la Sagrada Família i l’interior del Parc Güell, en un dispositiu que va culminar amb 341 de-núncies i dues persones detingudes, una per atemptat i resistència a l’autoritat i l’altra per un presumpte delicte contra la propietat intel·lectual. Les patrulles van comis-sar un total de 8.617 objectes, dels quals més d’un miler eren llaunes interceptades a les platges. Alhora que inter-venien als venedors il·legals, els agents recordaven als presents que comprar aquesta mercaderia també és delic-te i que pot comportar sancions de fins a 300 euros.
Novetats d’enguany
L’estiu del 2011 arriba amb dues novetats legislatives que poden afectar el desenvolupament de la convivència
L’ordenança contra el nudisme i
el seminudisme a la ciutat és la
principal novetat de l’estiu en
matèria legislativa
Durant els mesos d’estiu, els agents de la Guàrdia Urbana intensifiquen la vigilància al litoral barceloní
a la ciutat: la llei antitabac i l’ordenança contra el nudis-me. L’allau de fumadors que envaeixen la calçada conti-gua als locals a altes hores de la matinada ha augmen-tat amb les altes temperatures, i amb ells els sorolls i les molèsties als veïns. Per pal·liar aquesta situació, l’Ajun-tament ha reeditat la campanya A Barcelona, de nit, abaixa el volum, amb què s’intenta sensibilitzar tant als locals com als ciutadans. D’altra banda, la nova ordenan-ça que prohibeix el nudisme a tota la ciutat i el seminu-disme a determinades zones, ja compta amb les prime-res xifprime-res. Durant les dues primeprime-res setmanes des de la seva entrada en vigor, dues persones van ser denuncia-des en no accedir a cobrir-se davant el requeriment poli-cial, i 30 més van ser avisades per part d’una patrulla, procedint a vestir-se al moment.
Campanyes informatives
La darrera novetat en l’ordenança municipal ha motivat
l’edi-ció d’uns pictogrames informatius que mostren la prohibil’edi-ció
d’anar sense samarreta, o sense la part inferior de la
vestimenta, pel carrer. La imatge Vestir bé s’ha
re-partit a diversos equipaments municipals, com ara
biblioteques i mercats municipals, a línies
d’auto-bús, als accessos d’estacions de metro, als
vehi-cles del Bus Turístic, al telefèric de Montjuïc i al
Tramvia Blau. Seguint la mateixa línia de lluita
contra l’incivisme, el Consistori ha elaborat una
campanya de tríptics i cartells titulada STOP
actes incívics, dirigida a veïns i visitants, que
recorden les normes bàsiques de convivència
i el valor de la denúncia en cas
d’incomplir-les. Els primers 15.000 exemplars ja s’han
distribuït a associacions de veïns i
comer-ciants a través dels agents de proximitat
de la Guàrdia Urbana, i més endavant es
completarà el tiratge amb edicions en anglès, francès,
alemany, italià, àrab, xinès i urdú.
Punts prioritaris
•
La Rambla
•
El Parc Güell
•
Les places de Gràcia
•
El mercat del Bellcaire
•
El Parc de la Ciutadella
•
La Carretera de la Rabassada
•
Les Fonts de Montjuïc
als ciutadans. En aquesta ocasió, els districtes que re-sultaran més afectats són Sants-Montjuïc, a causa de la cobertura del corredor ferroviari de l’estació de Sants, que comportarà la suspensió del trànsit ferrovia-ri durant tot el mes d’agost, i l’Eixample, que acollirà la majoria de les obres previstes. Al districte segon
La ciutat encetarà
38 obres durant l’estiu
L
es habituals obres d’estiu seran enguany moltmenys nombroses que en anys anteriors. Entre els mesos de juliol i agost, la ciutat acollirà 175 obres simultànies –137 que ja estaven en marxa més 38 noves actuacions–, 55 menys que du-rant l’estiu del 2010. Aquestes millores urbanes es alitzen aprofitant lare-ducció de trànsit al carrer que comporten els mesos de vacances per tal de minimitzar les molèsties
Sants-Montjuïc i l’Eixample són els districtes més
afectats pels treballs de millora urbana que es
duran a terme al llarg de l’estiu
Entre
juliol i agost, a Barcelona
es pavimentaran 96.972 m
2de calçada i s’hi
s’hi faran obres de l’AVE i es durà a terme la remode-lació dels vestíbuls de l’estació d’ADIF del passeig de Gràcia, entre d’altres. A més, passat l’estiu,
Barcelo-na comptarà amb 96.972 m2 de calçada millorada
gràcies a les 16 obres de pavimentació que hi ha pre-vistes en punts com la plaça de Catalunya, la plaça de Tetuan o el túnel de la Rovira.
Bastides
Quant a les actuacions en equipaments, durant l’estiu s’iniciarà la retirada de les marquesines del Mercat de
Sant Antoni, i la instal·lació dels murs pantalla que permetran construir els subterranis de l’equipament. En la mateixa línia, a la plaça de les Glòries es reti-raran els suports metàl·lics de protecció que van ins-tal·lar-se per construir el voladís del nou Centre del Disseny Dhub. Totes les actuacions prioritzaran els treballs nocturns en els casos en què sigui necessari interrompre totalment el trànsit. Aquelles obres que s’hagin de desenvolupar en horari diürn, intentaran conservar almenys un carril de circulació obert per evitar col·lapses viaris.
Inici dels treballs
a la UT-8
El passat mes d’abril, les màquines van entrar a l’antic Institut Mental de la
Santa Creu decidides a convertir-lo en la
nova Unitat Territorial de Nou Barris
L
a primera fase de les obres de la nova comissaria de la UT-8 tindrà una durada d’uns 20 mesos i se centrarà en excavar l’actual pati enjardinat per re-baixar el nivell de terra fins a quatre metres i guanyar una planta soterrada de més de 1.200 m2. Adjacents a aquesta nova instal·lació, s’hi construiran dos patis an-glesos a banda i banda per proporcionar-li llum natural. Aquests espais seran de superfície dura i no estaran oberts al públic per tal de garantir la seguretat de la co-missaria. La nova planta acollirà les dependències inter-nes de la Guàrdia Urbana: vestidors, magatzems, ofici-nes i una sala polivalent, i estarà coronada per la torrerestaurada de l’antiga institució psiquiàtrica, on s’efec-tuaven les autòpsies.
Trasllat a l’OAC
Milers d’alumnes acomiaden
el
curs d’Educació Viària
A
nem als cavalls!”, crida un nen guarnit amb unagorra que diu “Vull ser guàrdia urbà” i amb un senyal de direcció única pintat al braç. Però els seus companys, que no aixequen més d’un me-tre de terra, ja corren cap a les tanques on l’Equip Caní és a punt de començar el seu espectacle. El 9 de juny, milers d’escolars d’arreu de Barcelona es van reunir al Fò-rum per participar en la festa de fi de curs d’Educació Viària que cada any organitza la Guàrdia Urbana.Casetes policials
Enguany, cada unitat territorial va comptar amb una ca-seta d’envelat on els nens i nenes podien fer activitats i jocs relacionats amb la convivència, la seguretat viària o el treball que fa la Policia, aspectes tots ells que havien treballat al llarg del curs amb els monitors del seu dis-tricte. Així, mentre sota el tendal de Sants-Monjuïc els nens pintaven armilles reflectants, al de Sant Andreu re-tallaven gorres de policia de paper, aprenien a llegir pa-raules a l’inrevés al de Sant Martí, al d’Horta-Guinardó responien preguntes amb premi i dibuixaven en gorres i motxilles als de Gràcia i Nou Barris.
A més de les activitats de cada districte, la festa d’Educació Viària va comptar amb moltes altres activitats a càr -rec dels agents de la policia municipal, com un circuit de bicicleta, la possibilitat de pujar als cavalls de la Unitat Muntada i de circular en les motos de la Unitat de Circu-lació, o una exhibició de l’Equip Caní. Altres serveis i em-preses municipals també es van sumar a la festa organit-zada al Fòrum i van muntar activitats per conèixer com funcionen els transports públics (TMB), sobre el reciclat-ge (Medi Ambient) o el tracte amb els animals (Zoo), en-tre molts d’alen-tres.
Consciència cívica
Més de 300 joves de 36 instituts van reunir-se el pas-sat 9 de juny a l’auditori de Caixaforum per celebrar la
cloenda del curs d’Educació Viària. Els alumnes d’ESO, Grau mitjà i Batxillerat van presentar els pro-jectes elaborats en el marc del programa La Guàrdia Urbana a les Escoles, amb el suport dels professors i dels monitors d’Educació Viària. Un any més, els nois i noies van demostrar tenir una sensibilitat excepcio-nal per concentrar tot l’aprenentatge del curs en mis-satges de mòbil directes i corprenedors amb el taller
Inventem un sms: “La vida és molt curta, tu la pots allargar. Entre tots fem una societat millor”, “Dies de festa n’hi ha molts. Vida només una. Cuida-la!”. Un altre clàssic, El reporter viari, treball en què els
alum-La Guàrdia Urbana organitza una
gran festa al Fòrum per als escolars
de
nes fotografien compor-taments incívics, va cen-trar-se en els grafits, el mal comportament al car rer i la circulació en
bicicleta, utilitzant originals recursos visuals.
3, 2, 1... Acció!
Si quelcom ha sorprès enguany és la gran qualitat dels treballs presentats i el nivell d’implicació que han de-mostrat els monitors i professors per tal d’ajudar als jo-ves. Els alumnes més grans van treballar durant el curs
en el taller Fem tele i van centrar-se principalment en fomentar la conducció segura, recreant escenes dra-màtiques de com pot acabar una nit de festa si conju-guem alcohol i velocitat al volant. “No vulguis córrer cap al cel”, “Alcohol hasta la muerte” o “A veces no hay un mañana” van ser alguns dels vídeos premiats
més impactants.
Una copa= distracció
Una trucada= frenada
Drogues=mareig
Insomni=mort
Donar el primer pas
pot portar a l’últim.
Començaràs?
La nit i el dia del
Barça
L
es celebracions que acompanyen a les victòriesdel FC Barcelona tenen dues cares. De nit, l’ex-plosió de fanatisme desbordat que inunda els vol-tants de la font de Canaletes i de la plaça Cata-lunya, i que, invariablement, acaba a altes hores de la ma-tinada amb grups de violents enfrontant-se amb el dispo-sitiu policial. De dia, una joia expressada al carrer per afi-cionats de totes les edats, que –també invariablement– envaeixen els carrers de la ciutat per veure passar en au-tocar descapotat als ídols futbolístics del moment, en la celebrada Rua dels Campions.Del Madrid a la Lliga
La collita blaugrana comença el 3 de maig, i amb ella ho fan també els dispositius per garantir l’ordre públic. Uns 8.000 aficionats es reuneixen al centre de Barcelona per celebrar l’eliminació del Madrid i la classificació per a la final de la Champions. Els incidents, ja de matinada, se salden per part de la Guàrdia Urbana amb 14 detinguts i 6 imputats per desordre públic, llançament d’objectes i danys al mobiliari urbà, a més de 150 actes per incivis-me i 1.800 llaunes i articles decomissats. 24 persones resulten ferides de diversa consideració, entre elles tres agents dels Mossos i un de la Guàrdia Urbana.
És el preludi d’un mes de maig en què la barreja d’ale-gria diürna i d’incidents nocturns anirà in crescendo. El dia 11 de maig, l’empat del Barça contra el Llevant dóna matemàticament als blaugrana el títol de Lliga. Aquella nit, ja són 30.000 els aficionats que es concentren a la part alta de Les Rambles. Els efectius de la Guàrdia Ur-bana detenen a 10 persones i els de Mossos a unes altres set durant els disturbis posteriors, en els que resulten fe-rits lleus cinc agents.
Dos dies després, la celebració canvia d’escenari i de ta-rannà. El divendres 13 de maig, els jugadors del Barça recorren en autocar descapotable el districte de Les Corts. Els precedeix una comitiva de la Guàrdia Urbana, els envolta un cordó policial de seguretat i els aclamen al carrer uns 350.000 aficionats de totes les edats.
Acampats i Champions
La nit més tensa i més esperada arriba el 28 de maig: el Barça juga a Londres la final de la Lliga de Campions. Pe-rò una circumstància excepcional envolta el dispositiu municipal: des del 15 de maig, centenars de ciutadans “indignats” romanen acampats a la plaça de Catalunya. Aquest fet obliga a traslladar la festa a l’Arc de Triomf, que es converteix en un colossal cinema a l’aire lliure on 30.000 persones veuen i celebren en directe, a través de pantalles gegants, la consagració europea del Barça. Des-prés del partit, unes 50.000 persones es desplacen igual-ment a Canaletes per celebrar la victòria.
Ben entrada la matinada, un grup de violents comença els disturbis al carrer Pelai. Durant dues hores, els agents
La Guàrdia Urbana escorta als campions enmig d’un ambient festiu i amb
prop d’un milió d’aficionats al carrer. Les nits a Canaletes deixen un
balanç
Un gran dispositiu policial i fins a 850.000 aficionats van acompanyar la rua de celebració de la Lliga de Campions aconseguida pel Barça, el passat 29 de maig
de la Guàrdia Urbana i dels Mossos intenten alhora dis-persar als violents i protegir als acampats, que han esta-blert una sort de cordó humà per evitar que els incidents afectin l’interior del seu campament. A les 4:30 es dóna per controlada la situació. La ‘ressaca’ de la Champions deixa 132 persones ferides, entre elles 37 mossos i 8 guàrdies urbans, i 111 detinguts.
Un milió al carrer
Tot és diferent tan bon punt surt el sol. La tarda següent, bona part dels agents que a la nit eren a Canaletes acom-panyen una multitudinària Rua dels Campions per tot Barcelona. Més de 850.000 persones segueixen l’autocar blaugrana durant el seu recorregut triomfal entre el World Trade Center i el Camp Nou. La visió dels genets de la Muntada, que precedeix a la comitiva del Barça, encén els crits i l’alegria dels aficionats, mentre desenes d’a-gents intenten, a banda i banda de l’autocar, contenir so-bre la vorera el fervor dels seguidors i permetre el pas de l’autocar entre carrers atestats. Els jugadors ruixen amb cava alguns agents i aficionats. Un nen perdut és portat de la mà per un agent de la Guàrdia Urbana a la recerca dels seus pares. La catarsi és completa.
03
maig
El Barça elimina al Madrid a la
semifinal de la Champions
8.000 aficionats a Canaletes
18 detinguts
150 denúncies per incivisme
1.800 decomisos
24 ferits (4 agents)
11
maig
L’empat contra el Llevant dóna
matemàticament la Lliga al Barça
30.000 aficionats a Canaletes
17 detinguts
125 denúncies per incivisme
1.525 llaunes decomissades
18 ferits (5 agents)
13
maig
Rua dels Campions
350.000 persones segueixen l’autocar del Barça
pel districte de Les Corts, amb sortida i arribada
al Camp Nou
29
maig
Rua dels Campions
850.000 aficionats acompanyen la Rua dels
Campions per tot Barcelona, amb sortida del
WTC i arribada al Camp Nou
28
maig
El Barça guanya a Londres la
seva quarta Lliga de Campions
50.000 persones a Canaletes
30.000 persones a l’Arc de Triomf
132 ferits (18 hospitalitzats)
37 mossos i 8 agents de la GUB ferits
111 detinguts
300 intervencions per venda ambulant i
incivisme
6.000 llaunes intervingudes
Els dispositius blaugrana del mes de maig
Nit de Sant Joan
sense incidents
L
a nit de SantJoan va seguir l’estela de les passades edi-cions quant a absèn-cia d’incidents desta-cats durant la celebra-ció. La bona coordina-ció de prop d’un miler d’efectius municipals, un cente-nar més que l’any 2010, que va formar part del dispo-sitiu especial de prevenció, seguretat i neteja, va garan-tir que fogueres, focs d’artifici i la sorra del litoral fos-sin els únics protagonistes de la nit.6.000 llaunes
Enguany, la revetlla va estar menys concorreguda que en ocasions anteriors. Les platges van rebre 70.000 visi-tants respecte els 75.000 de 2010, possiblement degut a la coincidència de la revetlla amb un cap de setmana llarg. La Creu Roja va atendre 69 persones, de les quals només cinc van haver de ser hospitalitzades, cap d’elles de gravetat. Per la seva part, la Guàrdia Urbana va comis-sar un total de 5.820 llaunes als venedors ambulants
El Consistori va autoritzar un total de 12 fogueres repartides pels
barris de la ciutat
il·legals al llarg de la nit, un miler i mig menys de les que van intervenir-se l’any passat. Les patrulles van efectuar controls d’alcoholèmia durant tota la nit a les vies d’ac-cés a la ciutat i a l’entorn del litoral, que van donar com a resultat 19 conductors denunciats, quatre dels quals van cloure la revetlla entre reixes. Al llarg de la nit, van registrar-se cinc accidents de trànsit amb quatre perso-nes ferides. A les 6:00, els primers raigs de sol van do-nar el tret de sortida a l’operació de neteja de les plat-ges. Agents de la Guàrdia Urbana i de Mossos van repar-tir-se per la sorra, convidant les darreres ànimes de la festa a acomiadar-se, facilitant la tasca de les brigades de BCNeta que van recollir prop de 20 tones de deixalla.
Accident mortal
A les 7:30 del matí es va produir l’únic accident greu de la jornada. Un home va morir a l’estació de metro d’Universitat en caure a les vies quan intentava accedir a un dels combois. Segons fonts de TMB, l’home va caure a l’andana quan corria per entrar al vagó, que ja havia emès les senyals acústiques de tancament de por-tes. El tren va posar-se en marxa i va arrossegar la vícti-ma a les vies, causant-li la mort immediata.
5.820 llaunes
van ser interceptades pels agents
RAVAL
– La Guàrdia Urbana desmantella un
punt de tractament i distribució d’heroïna
que abastia a gran part de Ciutat Vella
RAVAL
– Fins a 587 telèfons mòbils preparats
per ser revenuts a Europa van ser interceptats
per la Guàrdia Urbana
E
l passat 22 de juny, la Guàrdia Urbana va dete-nir tres persones de nacionalitat pakistanesa acusades d’un presumpte delicte contra la salut pública en intervenir-les 2,3 quilos d’heroïna. El dis-positiu d’agents de paisà va organitzar-se arran de les queixes que havien rebut per part dels veïns del barri, que afirmaven que al carrer de Sant Climent es trafi-cava amb droga. Els guàrdies van detectar moviments estranys en una de les finques i van identificar el pri-mer sospitós, a qui van trobat 100 grams d’heroïna du-rant l’escorcoll. Un cop detingut, els agents van obser-var des del carrer que a l’interior del recinte hi havia una taula amb substàncies així com bàscules depreci-sió i altres estris, així que van in-formar a Mos-sos d’Esquadra al-hora que sol·licitaven una ordre judicial per es-corcollar l’habitatge. Els agents van detenir dues persones més que estaven
a l’interior del local i van comissar 2,2 quilos d’he-roïna de gran qualitat i altres substàncies i objec-tes destinats al seu tractament i distribució.
Setge al
narcotràfic
Els agents van intervenir 2,3 quilos d’heroïna en un local del carrer Sant Climent
Detectat un
mercat
negre
de mòbils
L
’habitual vigilància de llauners a la Rambla va tenirun final inesperat la nit del 13 de maig. Una patru-lla de la Guàrdia Urbana va seguir un parell de nois fins a un pis de carrer Robadors, tot sospitant que podia ser el punt d’avituallament de llaunes. Però els nois no van sortir de la vivenda amb cerveses sinó amb diverses caixes que van carregar en un vehicle. La patrulla va se-guir-lo i va donar-li l’alto al carrer Urgell. Un cop identifi-cats els dos joves, els agents van observar que a l’interior del vehicle hi havia mig miler de telèfons mòbils en el seu embalatge original. Els joves, imputats per un pre-sumpte delicte d’apropiació il·lícita, van declarar que compraven els aparells a ciutadans pakistanesos, qui al seu torn els adquirien de manera legal a les com-panyies de telefonia mitjançant promocions. Els de-tinguts liberalitzaven els terminals per revendre’ls a Europa, on calculaven obtenir uns 15.000 euros.BARCELONETA
– Una parella d’agents descobreix
un pis ple d’objectes robats en perseguir un
home que acabava de furtar una bossa
El pis d’
Alí Babà
L
a imatge d’un jove en la vintena en bicicleta amb una bossa de dona al braç no acaba d’encaixar. Ai-xò va pensar una patrulla de la Guàrdia Urbana el passat 17 de maig en creuar-se amb el noi, i no s’equi-vocaven. Dos agents motoritzats van rebre l’avís i, en veure que el jove fugia, van iniciar una persecució que va culminar en un pis del carrer Sevilla. El presumpte lladre, de nacionalitat francesa, va llençar la bossa a l’interior del domicili, i va ser posteriorment detingut. Els agents van tornar al pis, on van comissar 60 telèfons mòbils, 60 carteres, 14 cà-meres de fotos, uns 500 euros en efectiu i nombroses divises d’al tres països i roba d’alta gam ma. Tota una muntanya d’objectes robats, que s’a-pilava en els poc més de 30 metres quadrats de laRicard Estruch
, president de la
Fundació Festa Major de Gràcia
“Els
agents
són part del
paisatge de Gràcia
”
A
mb el cartell ja preparat i ultimant detalls, Ri-
card Estruch fa compte enrere per a les Festes
de Gràcia, el gran esdeveniment de l’any al
dis-tricte. És la sisena edició que viu com a
presi-dent de la Fundació Festa Major de Gràcia però, com a
veí, fa tota una vida que en gaudeix: “Visc exactament
al mateix lloc on vaig néixer. Sóc de Gràcia des de
sem-pre!”. Estruch defineix la Guàrdia Urbana com “una
pre-sència amiga al barri” i considera que la Policia de
Pro-ximitat ha estat un gran encert per part del Consistori:
“la societat necessitàvem aquest tipus de policia per
veure-la com un cos amic que ens ajuda, i no com una
entitat que només ens controla”, i assegura que els
agents “formen part del paisatge diari de la Vila”.
Festes més familiars
La Festa Major de Gràcia ha experimentat una
meta-morfosi d’ençà fa sis anys es van produir greus aldarulls
que van culminar amb una batalla campal a la plaça de
Rius i Taulet, amb quatre
agents de la Guàrdia
Ur-bana i de Mossos ferits.
“Quan fas una festa major
en un barri d’espais petits,
no pots fer actes multitudinaris com ara macro-concerts
perquè se te’n va de les mans”, comenta Estruch. Així,
des de fa quatre anys, les festes acullen espectacles de
petit format i, sobretot, prioritzen les franges diürnes i
de tarda amb públic més familiar: “Els veïns han patit les
festes durant molts anys, ara volem que
també les puguin gaudir”. Tot i això, les nits
continuen sent les reines de les
celebra-cions i amb elles apareixen els sorolls a
al-tes hores de la matinada i les activitats de
venda ambulant il·legal. “Aquests
proble-mes els tenim durant tot l’any. Els llauners
són el problema imperant, tot i que a la
passada edició ho vam poder controlar
molt bé amb els agents”, recorda Estruch.
Un èxit en què tenen molt a veure les
pa-trulles de Proximitat: “El contacte directe
amb els agents mitjançant el mòbil és
im-portantíssim. En el temps en què es truca a
la centraleta, s’explica el problema i gestionen la
inci-dència per mirar d’enviar a algú, nosaltres ja tenim els
guàrdies aquí. Ens tenen molt ben acostumats perquè la
seva resposta és immediata”.
“La societat necessitàvem la Policia de Proximitat
per veure-la com un cos amic que ens ajuda, i no
com una entitat que només ens controla”
Carrers guarnits
L
a Vila de Gràcia és un dels barris on les patrulles de Proximitat poden exercir les seves tasques de relació amb veïns i entitats de forma gairebé mo-dèlica. L’elevat percentatge de carrers per a via-nants, sumat al gran número de places, l’omple de vida dia i nit. “Treballem sobretot a peu. El barri és petit, està molt concentrat i això facilita elcontac-te amb la gent”, comenta el capo-ral de Proximitat Emilio Carmona. Quatre agents per torn patrullen el barri a diari i, tot i que l’actual co-missaria es troba una mica aparta-da, la implantació de la Policia de Proximitat ara fa dos anys fa que la presència dels agents sigui en-cara més elevada que quan la UT se situava al bell mig de la Vila. “Visitem la zona cada dia, la gent ens coneix i això afavoreix la rela-ció”, explica el caporal Carmona.
La vila més viva
Gràcia és un formiguer de gent durant tot l’any, però és a la segona setmana d’agost quan es desborda. La Festa Major de Gràcia acull milers de visitants desitjosos de gaudir dels seus carrers, tot un repte de seguretat públi-ca per als agents. Una setmana abans del tret de sortida, la parella formada pels agents Romero i Lara visita a dia-ri les associacions: “Es preocupen d’avançar la feina: de-manar més tanques, posar avisos als vehicles que moles-ten, etc.”. I finalment, arriba la festa grossa: set dies in-tensos en què els agents arriben a fer torns de fins a 16 hores. Pot semblar
extre-madament complicat ges-tionar un esdeveniment d’aquestes característi-ques, però l’experiència és
Emilio Carmona
, caporal de la Unitat
Territorial de la Vila de Gràcia
“A les festes,
entitats i
GUB som un equip
”
“A la festes de Gràcia, la clau per evitar incidents
és la coordinació entre les entitats i els agents. Tots
som un equip, per això funciona tan bé”
un grau. “Hem establert un sistema de coordinació molt eficient: tenim un llistat de totes les persones responsa-bles de cada carrer amb un mòbil de contacte, i ells també ho tenen de nosaltres –detalla Carmona–. Quan es produeix una incidència, truquen al mòbil de servei i el temps de resposta és immediat. Tots som un equip, per això funciona tan bé”. Gràcies a aquesta entesa en-tre agents i entitats, els aldarulls i els problemes s’han reduït dràsticament des de fa dos anys, i les festes són cada cop més cíviques.
Places per a tothom
T
an important com disposar d’informació és po-der-la trobar quan la necessites. Per aquest mo-tiu, la Guàrdia Urbana ha elaborat un banc de dades dels documents del Cos amb l’objectiu d’identificar i catalogar totes i cadascuna de les peces i, en cas necessari, digitalitzar-les per a la seva conserva-ció i posterior ús. Fotografies digitals i en paper, negatius en color, documents del museu del Cos, revistes i fins i tot vídeos, completen una magnífica col·lecció que supe-ra les 50.000 peces. Aquest catàleg documental s’ha dissenyat segons el mètode de camps descriptius que utilitza el Sistema Municipal d’Arxius de l’Ajuntament, i que permet la localització de cada document de manera ràpida i eficient. En la seva elaboració han participat Ro-sario Velasco, Joaquim Bos, Josep García i Francesc Ros, tots ells provinents dels Plans d’Ocupació dels anys2010 i 2011, els quals han visualitzat un a un els docu-ments i n’han fet la catalogació.
Peces històriques
El catàleg també recull un conjunt de documents de gran valor històric, com ara el Reglament General de Circula-ció Urbana al terme municipal de Barcelona, aprovat l’any 1932, durant la segona República, i que es conser-va al Museu de la Guàrdia Urbana. El seu responsable, Tomás Corredoira, està col·laborant en les tasques de di-gitalització i descripció d’aquest i altres documents em-magatzemats compresos entre els anys 1928 i 1983, com ara guies i carnets d’agents.
El
catàleg documental
de la GUB
reuneix més
de 50.000 peces
El
Departament de Comunicació Interna
ha dut a terme una feixuga tasca
de catalogació i arxivística fins a completar la base de dades de tots els
documents de què disposa la Guàrdia Urbana de Barcelona
Col·labora!
Tens fotografies d’actes o operacions en què
hagis participat? Guardes una antiga
insíg-nia de la Guàrdia Urbana a casa? Els teus
avantpassats també pertanyien al Cos i
te-nen records de l’època? Porta’ns els teus
do-cuments per catalogar
-los i incloure’ls a la
base de dades.
El catàleg també és teu, fes que creixi!
Les xifres del catàleg
33.738 negatius a color
15.209 imatges digitals
76 revistes
829 vídeos
Tota la flota durà
PC integrats
a finals d’any
Nomenats
30 caporals i 10 sergents
L
a primera fase d’instal·lació de PC als vehicles de laGuàrdia Urbana va tancar-se al mes de maig, assolint els 85 terminals, avançant-se al calendari. Segons les previsions, aquesta xifra s’aconseguiria a finals de desem-bre però finalment s’ha implantat els terminals en la mei-tat de temps. La segona fase d’incorporació tindrà lloc durant el tercer trimestre de l’any, quan s’hi afegiran 40 terminals, de manera que tota la flota de turismes logoti-pats comptarà amb un PC integrat. Els PC van començar a instal·lar-se al febrer i han estat valorats molt
positiva-ment per part dels agents. Durant aquests primers quatre mesos de vida, els guàrdies els han fet servir per tramitar 14.526 inci-dències i han efectuat 159.799 consultes al NIP/SIP des d’ells.
Màxima eficiència
Durant els primers mesos de funcionament, els agents van realitzar sugge-riments per tal de millorar aquesta eina i fer-la més eficient en la tasca policial. Ai-xí, les noves aplicacions recentment incorporades in-clouen l’accés al Cooper -per als perfils adients-, un nou accés al NIP/SIP, la visualització de diferents capes d’in-formació cartogràfica al gestor d’incidents i la visualitza-ció sonora i visual de les modificacions realitzades sobre les dades de l’incident. També s’hi ha afegit la visualitza-ció de la descripvisualitza-ció de la tipologia de l’incident a la pan-talla de detall així com la confirmació de lectura de la SCC dels missatges i comentaris escrits per les patrulles.
Durant els primers mesos de funcionament
dels PC, s’han recollit els suggeriments dels
agents i s’han implementat al programari
La
promoció interna de la Guàrdia Urbana
va presentar-se el passat 27
de juny al Palau de la Música
U
n total de 180 agents i 57 caporals van par ticipar en la darrera pro moció interna del Cos. Com a resultat, la Guàrdia Urbana ja compta amb 30 nous caporals i 10 nous ser gents. Tot el grup ja ha començat la seva formació a l’Institut de la Seguretat Pública de Catalunya, des del passat 23 de maig en el cas dels caporals, i des del 6 de juny, en el cas dels sergents.Nous caporals
D. Aguiló J. X. Morón N. López M. N. Panades R. Navarro M. Ceballos I. Torras A. Piñol F. Afán D. J. Núñez D. González S. García R. Vinagre F. J. Zaragoza C. Serrano
D. Sabio J. F. Giménez P. Solano F. Fernández L. Serra G. Alfonso F. Guerra R. Hermoso L J. Román J. M. Lorenzo C. Franco M. M. García E. Pueyo A. D. Alcántara M. F. Rodríguez
Vetllant per la
seguretat
i
la
salut
dels agents
E
l Comitè de Seguretat i Salut (CSS GUB) és
l’òr-gan col·legiat de participació destinat a la
con-sulta, regular i periòdica, de les actuacions en
matèria de prevenció de riscos laborals que
re-alitza l’Ajuntament en relació al personal de la Guàrdia
Urbana de Barcelona. El
CSS GUB es va constituir
el 25 de setembre del
2002 i està format per 12
delegats de prevenció: sis
representants de la part social i uns altres sis de
l’Admi-nistració. El seu objectiu principal és millorar les
condi-cions de treball i vetllar perquè aquestes no afectin la
seguretat ni la salut dels i les agents.
El Comitè té recollides en el seu reglament intern les
competències següents:
1. Participar en l'elaboració, posada en pràctica i
avaluació dels plans i els
programes de prevenció
de riscos a la GUB. A
aquest efecte, s'hi
deba-ten, abans de la seva
po-sada en pràctica i en tot el
que faci referència a la
se-va incidència en la
pre-venció de riscos, els
pro-jectes en matèria de
pla-nificació, organització de
la feina i introducció de
noves tecnologies,
orga-nització i
desenvolupa-ment de les activitats de
protecció i prevenció, i
projecte i organització de
la formació en matèria
preventiva.
2. Promoure iniciatives
sobre mètodes i
procedi-ments per a la prevenció
efectiva dels riscos i
pro-posar a la Corporació la
millora de les condicions o la correcció de les
deficièn-cies que hi hagi.
3. Promoure la participació i col·laboració dels
treba-lladors en temes de prevenció, recollint i estudiant les
seves propostes i suggeriments.
Per exercir les seves competències, el CSS GUB
està facultat per realitzar visites als centres de
treball i dependències policials
Tot el que té a veure amb la prevenció de riscos
laborals dins de la Guàrdia Urbana de Barcelona
passa pel Comitè de Seguretat i Salut: des de
pro-moure iniciatives per millorar les condicions de
treball a supervisar els plans de prevenció o
ges-tionar les queixes i les iniciatives del agents en
relació amb els seus espais de treball.
L’equipament dels vehicles o les condicions de treball dels
agents, tant al carrer com a les unitats, són alguns dels àmbits que
Temes abordats durant el 2010
Al llarg de l’any passat, es van fer set reunions ordinàries del
Comitè de Seguretat i Salut, dues de la Comissió de Vehicles,
una de la Comissió de Vestuari i tres del Grup de Treball per
a l’Avaluació Psicosocial. Aquests són els principals temes
que s’hi van abordar:
• Evolució mèdica dels casos de lipoatròfia semicircular
de-tectats a la UT-7 d’Horta Guinardó. Seguiment de les obres
d’incorporació d’humidificadors al sistema de climatització,
de l’activació dels aparells de mesura automàtica de les
con-dicions ambientals i del protocol de gestió de l’edifici.
• Gestió i tramesa de les queixes sobre els equipaments als
districtes: aire condicionat i canonades a la UT-2, neteja de
patis a la UT-8, males olors als vestidors de la UT-6 i estat del
gimnàs de la UT-1.
• Seguiment de les obres del nou edifici de les Unitats
Cen-tralitzades a la Zona Franca i de les obres a la Sala de
Segu-retat, millora de la neteja al menjador de Zona Franca,
am-pliació de la caldera dels vestidors de la Unitat d’Accidents
de Zona Franca, ubicació dels espais per a menors a la UT-7.
• Visites de les avaluacions de riscos (Inicial de Sala de
Se-guretat de l’edifici de l’Ajuntament a la Plaça Sant Jaume i
revisió avaluació Sala Conjunta de Comandament) i acords
per fomentar la participació del personal de la Sala Conjunta
de Comandament a l’avaluació psicosocial i per informar
so-bre el procés i els resultats obtinguts.
Dins del marc d’aquestes reunions, també s’ha facilitat als
delegats de prevenció informació sobre l’accidentalitat
labo-ral a la GUB l’any 2009, sobre el seguiment del pla de treball
de prevenció de riscos laborals, sobre actes d’inspecció de la
instal·lació elèctrica dels edificis, sobre protocols de
vigilàn-cia de la salut que s’apliquen al personal de la GUB i sobre
condicions a les assegurances dels vehicles per als ocupants
i cobertura dels danys a tercers, entre altres temes.
4. Vetllar pel compliment dels requeriments que, en
temes de prevenció de la seva competència, pugui
for-mular la Inspecció de Treball.
Per poder exercir aquestes competències, el CSS GUB
està facultat per realitzar visites als centres de treball
per tal de conèixer la situació de la prevenció, de
dispo-sar de la informació necessària sobre els documents i
in-formes sobre les condicions de treball, d’informar sobre
l’activitat del Servei de Prevenció de Riscos laborals i la
seva programació anual, i d’analitzar les causes dels
danys a la salut dels i les agents per proposar les
mesu-res preventives oportunes.
Reunions i comissions
A més dels seus 12 components, a les reunions del
CSS GUB també hi poden participar, amb veu però
sen-se vot, tant els delegats sindicals com els responsables
tècnics de la prevenció a la Corporació. Així mateix,
po-den participar-hi, en les mateixes condicions, aquells
treballadors de la Corporació que tinguin una
qualifica-ció especial o que disposin d’informaqualifica-ció rellevant
res-pecte de qüestions concretes que es debatin en aquest
òrgan, a més de tècnics en prevenció aliens a la
Corpo-ració, sempre que alguna de les representacions en el
Comitè en sol·liciti la seva presència.
Per abordar o fer el seguiment de temes específics
s’han constituït grups de treball dins del Comitè com la
Comissió de Vehicles, la Comissió de Vestuari o el Grup
de Treball per a l’Avaluació Psicosocial.
E
l Full de Rescat és unafitxa de suport per als equips que atenen ac-cidents de trànsit i que permet, amb un sol cop d’ull, copsar tota la informació tècni-ca del vehicle. Simple i efectiu, consisteix en un foli imprès per una sola cara on hi ha dibuixat un croquis zenital i un altre la-teral, on s’indica la ubicaciódels components crítics d’aquell model que poden influir a l’hora de forçar la carrosseria per excarcerar-ne els seus ocupants. Un senzill codi de formes i colors permet situar fàcilment aquests elements –des del dipòsit de gas dels airbags als reforços estructurals o la ubicació de la bate-ria– per facilitar i fer més segures les tasques de rescat. La intenció del RACC és que tots els conductors catalans i espanyols acabin duent el Full de rescat a l’interior del seu automòbil. “Una bona intervenció depèn molt de la informació que es tingui, i el Full de Rescat és el DNI del vehicle”, apunta al respecte el president del RACC, Se-bastià Salvadó. De moment, la iniciativa és tot un èxit: durant la primera setmana més de 150.000 conductors van descarregar-se el Full de Rescat de la xarxa.
Agents de la Guàrdia Urbana
van participar en el simulacre d’un accident organitzat pel RACC, en
què es va mostrar l’efectivitat del
Full de Rescat
El RACC ha impulsat un projecte perquè tots els conductors catalans duguin al cotxe el Full de
Res-cat, una fitxa on es detallen els elements tècnics i estructurals del vehicle, que ajuda a fer més
ràpi-da i segura la intervenció dels efectius en cas d’accident.
La fitxa que
salva vides
Com aconseguir el teu Full de Rescat
1. Descarrega la fitxa corresponent a la marca,
mo-del i any de fabricació mo-del teu vehicle al web
www.fullderescat.cat o demana-la a qualsevol
ofici-na del RACC.
2. Imprimeix el full en format DIN A4 (la mida per
de-fecte de les impressores domèstiques), doblega’l en
tres parts i col·loca’l al para-sol del seient del
con-ductor.
3. Enganxa al parabrisa l'adhesiu que indica que el
cotxe disposa d’aquesta informació (el pots trobar a
qualsevol oficina del RACC).
Qüestió de temps
Des de l’
1 de juliol
, els turistes víctimes de
robatoris a la ciutat poden tramitar la denúncia
des del seu hotel, sense haver de desplaçar-se
a una comissaria
E
l passat mes de juny, el Gremi d’Hotels de Barce-lona va signar un acord amb la direcció General de Policia, els Mossos d’Esquadra i la Direcció General de Turisme de la Generalitat segons el qual els turistes que pateixin robatoris durant la seva estança a la ciutat podran gestionar la denúncia des del seu hotel. Durant els mesos de juliol i agost, es durà a terme una prova pilot a 18 establiments hotelers de Les Corts, i posteriorment es valorarà fer-lo extensiu a la resta deL’Ajuntament estudia implantar el
bus exprés
La nova xarxa
d’autobús d’alta
eficiència reduiria uns
10 minuts de mitjana
cada viatge i tindria
una freqüència de pas
de tres a sis minuts
Els turistes ja
denuncien
els furts
des de l’hotel
districtes. L’acord estableix la creació d’un procediment telemàtic al web de Mossos que evitarà a la víctima el desplaçament a una comissaria, ja que seran els treba-lladors de l’hotel els qui tramitaran la denúncia i la fa-ran arribar a la policia.
D
urant el segon tri-mestre de l’any, TMB va presentar una proposta de xarxa ur-bana d’autobús d’altes prestacions, el RetBUS, basada en la creació de 12 noves línies que augmen-tarien l’eficiència de la xarxa, fent disminuir el temps de desplaçament dels passatgers i cobrintun alt percentatge de la demanda actual amb un núme-ro més reduït de vehicles. Segons TMB, el temps mitjà per trajecte seria d’uns 10 minuts, un 13% menys que en l’actualitat, i la velocitat augmentaria en un 28%, assolint els 15 km/h, equiparant-se al tramvia i posicio-nant-se com una alternativa real al transport privat.
Manual
d’
empatia policial
U
na de les primeres coses que veuen les vícti-mes després de patir un accident de trànsit són les llums blaves dels vehicles patrulla i un agent ajupit al seu costat. Els guàrdies som, doncs, el primer contacte que tenen els acciden-tats després de viure una situació d’alt impacte emocio-nal, per això és molt important l’actitud i el tracte queProximitat, empatia i
professionalitat. Aquestes són les
claus per atendre correctament
una víctima en qualsevol servei
L’any passat, prop d’11.000 persones van resultar
lesionades en accidents de trànsit a la ciutat. La
Guàrdia Urbana atén diàriament aquestes
vícti-mes i és fonamental tractar-les adequadament
per reduir-ne les seqüeles.
els dispensem en aquell moment. Si intervenim de ma-nera adequada, aconseguirem minimitzar els danys psi-cològics derivats d’aquestes situacions i afavorirem que la víctima pugui recuperar-se més ràpidament de les seqüeles.
Reaccions de la víctima
A nivell cognitiu: la persona pot veure desbordada la seva capacitat de resoldre problemes i no sentir-se ca-paç d’afrontar la situació.
A nivell psicològic: en els minuts/hores immediats a l’accident, la víctima pot presentar diferents reac-cions. Les més freqüents són el xoc emocional, carac-teritzat per la sensació de negació o irrealitat del
suc-ceït i, per tant, l’absència de reaccions emocionals; i l’expressió intensa d’emocions, ja sigui ràbia (cridant, insultant, agredint...), tristesa (plor incontrolable), i/o por (atac de pànic).
A nivell fisiològic:poden produir-se reaccions d’estrès com ara canvi de ritme cardíac, respiració alterada, augment de la pressió arterial, etc.
