Sumari
4
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
correu-e:[email protected]
Consell Editorial:Carles Reyner, Eva Llorach, Car-me Pallarés, Sagrario Navas, Joan Palau, Àlex Palau i Sílvia Fernández
Director:Evelio Vázquez
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:Sílvia Fernández
Serveis editorials:Op-team SIC SL
16
3 Editorial:
Més i millors recursos4 De Portada:
Baixa el delicte aBarcelona
6 A fons:
GUB interconnectada8 Notícies:
Més accidents, menysmorts
10 Notícies:
Agents jubilatsparti-cipen a les xerrades de seguretat
per a gent grana La Comissió de
la Dona fomenta la vocació
d’a-gent entre les barceloninesa La
GUB triomfa a Facebook
13 Els nostres recursos:
OK alreforç de la plantilla
14 La GUB en imatges
16 Actuem:
60.000 joguines i15.000 disfresses immobilitzades
a La GUB sorprèn un
manipula-dor de caixers a Les campanyes
de control dels porcs senglars
re-dueixen a la meitat les incidències
18 Marc legal:
Les taxesjudicials, ¿qui n’està exempt?
19 BCN es mou:
Compromís ambla seguretat viària a Canvis en la
circulació per a ciclistes a El
Ra-val estrena el seu primer ‘camí
es-colar’ a Nou sistema de la DGT
per perseguir cotxes sense ITV
20 El Tauler
19
11
Editorial
L
a Guàrdia Urbana ha encarat un nou any en el que seguir treballant per aconseguir una Bar-celona més segura. Els indicadors del 2012 asse nyalen una disminució de les infraccions penals a la ciutat, que s’han reduït en més d’un 4%. A més, les dades del darrer any també mostren una major proximitat dels agents als ciutadans, ja que s’han mul-tiplicat els contactes amb entitats i associacions, i s’ha fet un esforç extra en la protecció dels més febles aug-mentant les xerrades preventives dirigides als col·lec-tius de gent gran o posant èmfasi en la protecció dels vianants als carrers de la ciutat.De cara a 2013, la Guàrdia Urbana s’ha fixat uns ob-jectius molt clars. Aquest any se seguirà fent especial vigilància dels delictes contra la seguretat viària, incre-mentant les alcoholèmies i els drogotests, a més de continuar amb la revisió de tots els passos de vianants de la ciutat. La GUB també ha prioritzat la lluita con-tra els robatoris amb violència i intimidació, única ti-pologia delictiva en augment, i ha apostat per mante-nir els dispositius de control de la venda ambulant. Pensant en el futur, la GUB es planteja seguir lluitant
Més i millors recursos
La GUB incorporarà enguany 113 nous agents,
noves PDA per equipar tota la plantilla i noves eines
de comunicació interna
per aconseguir una ciutat més cívica on els agents que patrullen dia i nit pels carrers disposin dels millors mit-jans possibles per poder fer la seva feina amb el màxim de garanties. Per això, acabem d’estrenar noves eines de comunicació que suposen que el 100% de la planti-lla disposi d’un compte de correu electrònic i d’accés a l’extranet de l’Ajuntament, a més de dotar els efectius de noves PDA professionals de tercera generació que arribaran a totes les unitats abans de l’estiu. I per man-tenir la capacitat operativa del Cos, l’Ajuntament ha aprovat la convocatòria de 113 noves places d’agent per aquest 2013.
De portada
Baixa el delicte
a BCN
L
’esforç de la GUB per combatre els furts ha su-posat que durant el 2012 s’hagin reduït un 7,1% respecte de l’any anterior, tot i així, aquests delictes encara han suposat el 54% del total d’infraccions penals que s’han produït a la ciutat. El descens dels furts també es va fer notar durant l’es-tiu, quan es va registrar la xifra més baixa de robatoris dels darrers quatre anys. La baixada d’aquest tipus de delicte ha comportat que el conjunt d’infraccions penals registrades a Barcelona hagi caigut un 4,3%.21 furts menys al dia
Durant el 2012 s’han produït un total de 108.373 furts a Barcelona, el que suposa que es van cometre, aproxi-madament, 21 furts menys cada dia respecte l’any ante-rior. Aquest descens s’ha reflectit especialment a Ciutat Vella, on els furts van baixar un 7%. D’altra banda, els robatoris amb violència o intimidació a la via pública es van incrementar en un 13%, i ja suposen més del 6% dels delictes registrats a la ciutat. Tot i aquestes dades, en el segon semestre del 2012 es va observar un des-cens en aquesta tipologia delictiva degut a l’augment de
La caiguda dels furts redueix en un 4,3% el nombre de delictes registrats a la capital catalana. Tot
i el descens general, les estrebades per aconseguir cadenes d’or, bosses o mòbils cars augmenten,
durant el 2012, un 13%.
la pressió de la Guàrdia Urbana que va incrementar la presència al carrer, i va efectuar més controls a les bo-tigues de compra i venda d’or i de telèfons mòbils. Els delictes contra la seguretat viària també es van re-duir en un 18%. En l’aposta de l’Ajuntament per com-batre aquest tipus de delicte, es van reforçar les proves
Cada cop més a prop del ciutadà
Durant el 2012, la Guàrdia Urbana ha mantingut un total de 5.234 reunions i trobades amb diferents entitats i associacions de la ciutat, més del doble de les que es van fer el 2011. Aques-tes trobades han servit per explicar als principals agents econò-mics i socials de la capital catalana la tasca que duu a terme el cos de policia barceloní. L’objectiu de les trobades és establir un diàleg i una col·laboració permanent amb aquestes entitats per fonamentar estratègies que permetin millorar la seguretat global de la ciutat.
Durant les reunions, que s’emmarquen en l’àmbit de la policia co-munitària, els ciutadans i les entitats expressen els problemes que els afecten i la GUB els analitza i els tracta a nivell operatiu per tal de donar-hi resposta. Aquest tipus de trobades permeten de-tectar els conflictes emergents i millorar-ne la prevenció.
d’alcoholèmia (es van fer un total de 118.854 el 2012) i els drogotests (1.758), prova que des del darrer any pot realitzar qualsevol unitat del Cos.
Més col·laboració
Part de l’èxit de les dades del 2012 té a veure amb la col·laboració entre cossos, i és que durant el darrer any els dispositius conjunts entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra van augmentar en més d’una quarta part, amb una mitjana de 220 operacions conjuntes cada mes. D’altra banda, els contactes que van mantenir els dos cossos també es van incrementar en un 13,2%. A banda dels dispositius conjunts, el CME i la GUB realit-zen patrulles mixtes en tots els districtes de la ciutat. p
Objectius de la GUB per al 2013
La Guàrdia Urbana i els Mossos
d’Esquadra han realitzat un 26%
més de dispositius conjunts el
darrer any
Seguretat viària
Posar el focus en els vianants Augment d’alcoholèmies i drogotests
Policia administrativa
Control de la prostitució: prioritzar la denúncia al client Mantenir el control sobre la venda ambulant
Dispositius de control d’oci nocturn: atenció als sorolls
Seguretat ciutadana
Detecció i vigilància dels espais públics vulnerables Atenció als robatoris amb violència i/o intimidació
Tecnologia
Correu electrònic per tots els membres de la GUB Incorporació PDAs de 3a generació
Desenvolupament del programa Galileu Organització
Millorar la resposta en horaris d’encavalcament Estudiar noves formes de gestió horària de les unitats Millorar la coordinació i cooperació amb altres cossos Procediments
A fons
T
ot el personal de la GUB ja té accés al correu electrònic i a l’extranet des de qualsevol ordi-nador connectat a internet fora de la xarxa mu-nicipal. També està previst que totes les uni-tats territorials disposin d’un ordinador perquè tots els agents puguin fer les seves consultes. Amb el correu i l’extranet, eines que ara per ara estan en una fase ini-cial, s’obren moltes possibilitats de comunicació interna al Cos. En aquests moments, tots els agents ja tenen la possibilitat de fer diferents consultes i tràmits a través de l’extranet com revisar dades laborals com les bancà-ries, les seves nòmines (a partir de la de maig del 2010), el calendari laboral, demanar certificatsprofes-Des del passat 1 de març, tots els agents de la
Guàrdia Urbana disposen d’un compte de correu
electrònic i d’un compte d’usuari per accedir a
l’extranet de l’Ajuntament per poder fer diferents
consultes i tràmits. D’altra banda, s’ha posat en
marxa la prova pilot de les PDA professionals de
3a generació.
sionals i dur a terme diferents sol·licituds i cursos d’au-toaprenentatge.
Millors PDA per a tota la plantilla
Entre mitjans d’abril i finals de juny, totes les unitats ter ritorials disposaran de les noves PDA Motorola MC65. La dotació de PDA s’incrementa i per aquest estiu està previst que ja donin resposta al 100% de la plantilla operativa. La dotació de PDA s’incrementarà en to-tes les UT, pel que caldrà adaptar la infraestructura de les diferents unitats per donar cabuda als nous aparells.
La PDA Motorola MC65 té més capacitat, teclat físic compatible amb el teclat tàctil en pantalla, és més resistent i s’actualitza vir-tualment, pel que tots els dispositius estaran sem-pre actualitzats. Les fun-cions de la nova PDA
se-La GUB incrementa la dotació de
PDA a totes les unitats
territorials per equipar al 100%
de la plantilla operativa
La nova PDA Motorolla MC65 que s’implantarà abans de l’estiu a totes les UT
Utilitats de la nova agenda Cooper
ran les mateixes, i es faran servir les mateixes impresso-res portàtils, però la major capacitat de les bateries ga-rantirà el seu ús durant tot el torn.Una altra de les millores significatives respecte les PDA antigues és que aquest model és professional, pel que es dobla la vida útil dels dispositius que passarà a ser de, mínim, cinc anys. La
Guàrdia Urbana crearà una comissió amb repre-sentació de totes les divi-sions per fer el seguiment de la implantació dels nous dispositius. p
Tots els agents poden consultar
la seva nòmina, calendari laboral
i dur a terme diferents gestions
amb el nou accés a l’extranet
de l’Ajuntament
Agenda unificada
U
na altra de les novetats tecnològiquesal Cos és el desenvolupament, dins de l’aplicatiu Cooper, d’una agenda per oferir a la Guàrdia Urbana un únic repositori d’informació. En aquesta agenda es recullen totes les dades referents als actes que
s’orga-nitzen a la ciutat per poder fer la previsió dels serveis. Fins ara, cada unitat territorial confec-cionava la seva agenda, però amb la nova fun-cionalitat al Cooper s’eviten les duplicitats i s’unifiquen els criteris a l’hora de seleccionar i qualificar la informació.p
Agenda del cap de torn que permet elaborar un llistat dels esdeveniments i actes que afecten a un torn d’una unitat operativa
Agenda diària de la Sala Conjunta de Comandament amb els actes més rellevants del dia i els coman-daments de guàrdia des de les 6h.
Agenda de guàrdia que permet llis-tar els esdeveniments més rellevants que tindran lloc durant la setmana del torn de comandaments de guàrdia
Agenda de planificació amb els ac-tes més importants de l’any en curs
Relació de comandaments en ser-vei del dia
Notícies
Més accidents
a la ciutat
U
n total de 17.983 vehicles s’han vist impli-cats en accidents de trànsit a Barcelona el darrer any. Els motoristes i els vianants se-gueixen sent els més vulnerables als nos-tres carrers tant pel que fa a nombre de morts com pel que fa a lesions greus: el 88% dels ferits greus el 2012 circulava en un vehicle de dues rodes. No obs-tant, un any més s’ha mantingut la tendència a la bai-xa en el nombre de ciclomotors implicats en accidents –el 2012 s’ha comptabilitzat una davallada del 6,16%-. Pel que fa a les motocicletes implicades en sinistres, en canvi, s’hacomptabilitzat un incre-ment del 7,11%, i les bi-cicletes han patit un terç més d’accidents. El
ba-lanç de l’accidentalitat també revela que s’ha reduït l’accidentalitat dels vehicles de grans dimensions, pe-rò apunta que s’ha incrementat entre els taxistes.
Les principals causes
La primera causa indirecta dels accidents ha estat l’al-cohol, tot i així la seva presència en accidents s’ha re-duït un 7% respecte el 2011, mentre que s’ha detec-tat presència de drogues en un total de 18 accidents (eren 12 el 2011). També s’ha produït un increment dels accidents on el vehicle circulava amb excés de
ve-Motocicletes i ciclomotors representen un terç dels
vehicles de la ciutat, però generen el 88% de
lesionats greus en accidents de trànsit
locitat, però han baixat els sinistres associats a la cal-çada en mal estat o a la senyalització. Pel que fa als ac-cidents ocasionats pels vianants, la primera causa ha estat la de desobeir el semàfor o altres senyalitzacions, que ha augmentat un 10,6%. No obstant, s’ha reduït un 17,5% el nombre d’accidents causats per vianants que creuen per fora del pas.
Menys atropellaments
Els atropellaments segueixen sent la quarta classe d’ac-cident més habitual, tot i així, durant el 2012 s’han pro-duït 51 atropellaments menys (-4,3%). L’esforç extra que la GUB està fent per protegir els vianants està do-nant els primers resultats. El cap de la Unitat d’Acci-dents, el sotsinspector Manuel Haro, insisteix que els principals objectius de la GUB en seguretat viària són “la protecció de vianants i motociclistes, en ser els
esla-vons més febles”. Com a mesures per seguir incremen-tant la seguretat d’aquests col·lectius, Haro explica que la Guàrdia Urbana seguirà revisant tots els passos de vianants de la ciutat, i a més que se seguirà optant per la divulgació de tota la informació que recull la Unitat per tal de conscienciar els conductors, especialment els de vehicles de dues rodes, que han de conduir en con-dicions òptimes i des de la prevenció i l’anticipació.
On i quan es produeixen més accidents
Els districtes d’Eixample, Sant Martí, Sarrià-Sant Ger-vasi i Sants Montjuic han acumulat el 62,87% dels ac-cidents de trànsit que han tingut lloc a Barcelona, nor-mal tenint en compte que suporten més de la meitat del trànsit de la ciutat.
Pel que fa als dies de la setmana, els divendres i els di-mecres són els dies en els quals s’han produït més acci-dents amb víctimes a la ciutat, mentre que els diumenges és quan s’ha registrat un índex més baix de sinistralitat. Si comparem les dades dels caps de setmana, respecte el 2011 els accidents en dissabte s’han reduït un 5,35% i els que tenen lloc en diumenge un 7,13%.p
29 dels 30 morts en accidents
de trànsit el 2012 eren vianants
o conductors de vehicles de
dues rodes
El cinturó de seguretat: predicar
amb l’exemple
Està demostrat que el cinturó de seguretat salva vides. No obstant, la llei contempla certes excepcions en el seu ús, com en el cas dels serveis públics. Tot i així, les estadístiques de-mostren que, fent servir el cinturó, també els agents redui-rien els riscos a què estan exposats als carrers. Des de la Unitat d’Accidents de la Guàrdia Urbana es creu que tots els agents haurien de dur sempre el cinturó cordat per conven-ciment, ja que aquest petit gest, a part d’evitar mals majors en cas d’accident, també contribueix a augmentar la percep-ció de seguretat que el Cos ha de transmetre a la ciutadania.
Comparació accidentalitat 2011/12012
Accidents
Accidents amb
víctimes
Lesionats
Morts
2011
2012
Variació
8.831
9.255 +4,8%
7.934
8.416 +6%
10.229 10.985 +7,3%
Notícies
Agents jubilats participen a les
xerrades de seguretat
per a gent gran
La GUB reforça
les xerrades de seguretat viària i personal per als més
grans implicant totes les Unitats Territorials
M
és de 800 avis van participar a les sessions enquè s’ofereixen consells en seguretat viària i personal que van organitzar les diferents uni-tats territorials entre novembre i desembre. Les troba-des, d’una hora aproximadament, es van fer en 40 ca-sals de la ciutat. Les UT que més xerrades van organit-zar, vuit trobades cadascuna, van ser les de Sant Martí i Nou Barris, aquesta última amb rècord d’assistents su-perant els 200.Les xerrades preventives van sobrepassar amb escreix les expectatives i hi van acudir més del doble de les per-sones grans que s’esperaven. Els objectius de la inicia-tiva són reduir la vulnerabilitat de la gent gran tant com a possibles víctimes d’un delicte com d’un accident de trànsit. Vist l’èxit de la convocatòria, les UT ja estan pparant el calendari per
re-petir les trobades abans de l’estiu (maig i juny) i de nou abans de Nadal (novembre i desembre).
Novetats
La GUB va començar a fer aquestes xerrades el 1988, pe-rò ara es reforça la iniciativa implicant-hi totes les UT per-què se’n puguin beneficiar més persones. A més, per re-marcar el missatge a transmetre, es van dissenyar dos fu-lletons amb els consells bàsics per lliurar-los a tots els as-sistents. També se’ls va facilitar el contacte del responsa-ble de la policia comunitària de cada Unitat.
Els assistents van valorar molt positivament les xerra-des, i sobretot la participació d’agents jubilats, que van poder aportar el seu granet de sorra. Pel que fa a ex-membres de la GUB hem d’agrair la participació al sotsinspector Francisco Castro, el sergent Expósito Ve-laz, i els agents Juan Luna, Manuel Domene, Frederic Guitart, Enrique Pérez i Miguel Ángel Pascual.p
Més de 800 persones grans han assistit a les
Més agents femenines
L’Ajuntament de Barcelona, en el seu compromís per ofe-rir una policia moderna i de proximitat, va impulsar la Co-missió per a la Igualtat de la Dona a la Guàrdia Urbana. Aquesta Comissió té el repte d’incrementar el nombre de dones a la GUB per tal de millorar l’operativitat policial i donar normalitat a l’organització en el conjunt de la socie-tat, ja que avui dia el 52% dels barcelonins són dones, però a la policia de la ciutat només hi ha un 9,55% d’a-gents femenines.
Entre les iniciatives que du a terme la Comissió es troben les xerrades divulgatives per informar sobre la professió al Cos i mobilitzar possibles vocacions femenines per a pro-peres oposicions. Durant l’any 2011, es van endegar les primeres mesures per incentivar l’accés de les dones al Cos, quan es va aconseguir passar del 6% d’agents feme-nines que van entrar en la promoció del 2010, al 21%
A
mb la propera convocatòria de places d’agents al punt de mira, les membres de la Comissió de la Dona van reforçar la seva tasca divulgativa oferint durant el mes de març xerrades a la Uni-versitat de Barcelona, a l’Institut Ferran Tallada i al Ser-vei d’Ocupació de Catalunya. A més, aquest març les membres de la Comissió també van participar al Saló de l’Ensenyament i van ser les convidades d’honor a la jorna-da per la igualtat de la dona a la Guàrdia Urbana. El darrer 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la Guàrdia Urbana va celebrar el primer acte per la igualtat de la dona al Cos. La jornada va consistir en una confe-rència de la periodista Eva Peruga sota el títol ‘La incor-poració de les dones, canvi en el concepte de seguretat’ i en una taula rodona sobre ‘Les oportunitats de la igualtat al cos de la Guàrdia Urbana’. El moderador de la taula ro-dona va ser Joan Delort, gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, i hi van participar Montserrat Pina, intendenta de la GUB, Marc Grau, investigador en temes de la dona d’IESE, i Ana Zapata, relacions públiques de GAES, em-presa amb un 70% de dones en plantilla.Un 52% de la població de
Barcelona són dones, mentre que
la representació femenina a la
Guàrdia Urbana és del 9,55%
La Comissió de la Dona
fomenta la vocació d’agent
entre les barcelonines
Notícies
les afectacions que podem trobar a la ciutat... A Face-book presentem el Cos i la feina que fa cada unitat, do-nant prioritat als missatges visuals”, explica el cap de Comunicació de la Guàrdia Urbana, Carles Reyner. En-tre els continguts que han rebut una millor acollida tro-bem fotos històriques com la de la creació de la Unitat Motoritzada amb l’adquisició de motos Harley Davidson, o tots aquells enllaços i informacions referents a les 113 places d’agent que convocarà el Consistori. p
L
’èxit del compte de Twitter de la Guàrdia Urbanaja no és qüestionable, fet que ha animat al Cos a seguir creixent a les xarxes socials. El passat 21 de febrer, quan es complia un any de l’entrada al Twitter, la Guàrdia Urbana va estrenar pàgina de Face -book. En aquesta xarxa es transmeten un altre tipus de missatges, però l’èxit sembla seguir el mateix camí que a Twitter, i en menys d’un mes es van superar els 500 “m’agrada”.Des de la publicació de la propera convocatòria de pla-ces d’agent, el creixement de la pàgina de Facebook ha estat encara més important. Si en les tres primeres manes es van aconseguir 300 seguidors, durant la set-mana després de l’anunci de la convocatòria més de 200 persones es van fer fans de la GUB en aquesta xar-xa. Pel que fa a Twitter, en poc més d’un any ja ronda els 6.000 seguidors, però si tenim en compte els lectors potencials de les piulades de la GUB que retuitegen al-tres comptes, la xifra ascendeix a un milió.
Què compartim?
Twitter i Facebook són canals diferents, i per això els missatges que dóna la GUB a cada xarxa varien. “Men-tre al Twitter piulem consells de seguretat, fem recoma-nacions, facilitem informació sobre l’estat del trànsit o
La GUB
triomfa a
Des del passat mes de gener, el departament de Relacions Infor-matives de la GUB col·labora amb La Xarxa de ràdios locals (antiga COM Ràdio) en l’espai que dedi-quen els dijous a la tarda a la ciu-tat de Barcelona. Cada tercer dijous del mes, l’intendent Carles Reyner està a l’aire de 11.00 a 11.30 hores presen-tant campanyes del Cos, explicant actuacions dutes a terme per les diferents unitats, donant resposta als dub-tes dels oients... En definitiva, donant a conèixer la tasca que la Guàrdia Urbana fa per a la ciutat.
Els nostres recursos
A
quest 2013 l’Ajuntament de Barcelona oferirà113 noves places d’agent. Actualment, el Con-sistori està preparant les bases de la convocatò-ria, que es publicarà durant el mes d’abril un cop aprovada per la Comissió de Govern. Aquesta nova oferta pública arriba després de què el Govern estatal ha-gi suprimit la prohibició de contractar noves places de po-licia local a les administracions que compleixen els límits d’endeutament fixats. És el cas de Barcelona, que podràincorporar nous agents després d’un any sense cap relleu del personal jubilat de la GUB. La prova d’accés al Cos es farà en règim d’oposició lliure i presenta novetats respec-te d’anrespec-teriors concursos.
Què és diferent?
Com a novetat més rellevant, aquesta convocatòria elimi-na la restricció per edat màxima, és a dir, es podran pre-sentar, per primer cop, majors de 35 anys. Quant als car-nets de conduir, s’haurà de posseir el permís de conduir BTP que, com en el cas del carnet A2, s’haurà de tenir a l’inici de la fase de pràctiques en les unitats operatives. I el darrer gran canvi és que se suprimirà la prova de co-neixements específics per donar pas a una prova cultu-ral, el primer exercici en l’oposició. Respecte a la resta de proves, es mantindran com en darreres oposicions. Donat el context de crisi i l’escassetat de llocs de treball actual, s’espera una convocatòria massiva, més encara tenint en compte que s’amplia el rang de persones que es poden presentar amb l’eliminació de la restricció per edat màxima. La GUB ja contempla el fet d’haver de buscar aules d’examen alternatives a les que es llogaven normalment. Es preveu que les proves tinguin lloc abans de l’estiu perquè els futurs agents puguin incorporar-se a l’ISPC al setembre. p
L’Ajuntament ha aprovat la
convocatòria de 113 noves
places
d’agent per a la Guàrdia Urbana després d’un
any sense promoció per la crisi
La Guàrdia Urbana suprimeix el
límit d’edat per entrar a formar
part del Cos per primer cop en
la seva història
Requisits de la
convocatòria 2013
- Tenir ciutadania espanyola
- Posseir el títol de graduat en educació secundària o superior
- Haver complert els 18 anys (no hi ha límit màxim d’edat)
- No tenir cap malaltia ni cap impediment físic o psí-quic que impossibiliti el normal exercici de les fun-cions pròpies d’un agent
- No haver estat condemnat, ni inhabilitat per a les funcions públiques
- Tenir una alçada mínima de 1,70m els homes i de 1,60m les dones.
- Posseir els permisos de conduir de la classe A-2 i BTP (es requereixen a l’inici de la fase de pràctiques) - Presentar la declaració jurada mitjançant la qual s'adquireix el compromís de portar armes
La Guàrdia Urbana espera una convocatòria multitudinària per 2013
La GUB en imatges
Un any més, la Guàrdia Urbana va col·laborar en la jornada solidària de recollida d’aliments per a la gent gran de l’associació Avismón
La GUB ha estat present en el Saló de la Infància, que va tenir lloc a la Fira de Barcelona entre els dies 27 de desembre i 4 de gener
La Unitat Muntada va participar a Londres al Festival Internacional Olympia, l’exhibició eqüestre més antiga d’Anglaterra. En aquesta imatge, la Muntada rep la felicitació de la duquessa de Cornwall
Com ja és tradicional, la Guàrdia
Urbana va visitar durant la nit de reis els malalts del Cottolengo, als qui va lliurar regals
La Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni va lliurar una bandera amb l’escut de la GUB com a homenatge durant la presentació de la 188a edició de la cavalcada, on es va exhibir
Coincidint amb el Dia Internacional de la
Dona, la Guàrdia Urbana va celebrar el primer acte per a la igualtat de la dona a la Guàrdia Urbana
La GUB va participar per primer
Actuem
D
urant les dues campanyes, ‘Jugar Segur’ i‘Disfressa’, es van efectuar més de 100 ins-peccions a establiments de la ciutat per ga-rantir que tant joguines com disfresses com-plissin tots els requisits i normatives establerts. Barce-lona compta amb un gran nombre d’establiments “mul-tipreu” que, amb motiu de festes específiques com el Nadal o el Carnaval, augmenten la seva oferta de pro-ductes relacionats amb aquestes celebracions. En les dates prèvies a les dues celebracions, la Guàr-dia Urbana va endegar dos dispositius especials per tal de garantir que els articles que es venien no represen-tessin cap risc ni per a la integritat ni per a la salut dels més petits, vetllantper-què complissin la norma-tiva vigent i respectessin les normes de seguretat i etiquetatge. Els agents
60.000
joguines i
15.000
disfresses immobilitzades
BARCELONA
- La Guàrdia Urbana va dur a terme dos dispositius especials
per vetllar per la seguretat al Nadal i al Carnaval
van prestar especial atenció als productes adreçats a menors de tres anys, ja que els nens en aquesta edat són els que presenten més risc de patir lesions amb els articles no segurs.
Els agents de la Guardia Urbana van intervenir sobre les joguines i disfresses no apropiades o perilloses, amb de-fectes d’etiquetatge, les que no comptaven amb els ad-vertiments corresponents o sobre els productes que l’Institut Nacional de Consum defineix com a perillosos i que, per tant, havien de ser retirats del mercat. Totes les actuacions es van fer de manera conjunta amb Ins-pecció de Treball, el Cos Nacional de Policia-UCRIF i l’Agència Catalana del Consum. p
En l’operació Disfressa els agents també van
trobar 5.000 articles pirotècnics emmagatzemats
en condicions de risc
Dispositiu ‘Jugar Segur’
(del 17 de desembre al 5 de gener)
60.329Joguines immobilitzades 2.329Joguines intervingudes 86Inspeccions
167Denúncies
Dispositiu ‘Disfressa’
(del 28 de gener al 9 de febrer)
15.375Disfresses immobilitzades 2.329Disfresses intervingudes 23Inspeccions
La GUB sorprèn un
manipulador de caixers
L’EIXAMPLE
- El detingut havia
instal·lat un complex sistema per
copiar targetes en un caixer i una
vídeo-càmera que gravava els codis
secrets que introduïen els usuaris
E
ls sistemes d’estafaals caixers s’han sofisticat amb les noves tecnologies i són més difícils de detectar, però en aquesta ocasió agents de la GUB vanen-xampar el sospitós in fra-ganti. El detingut, ciutadà d’origen búlgar, va ser descobert per uns agents que patrullaven de paisà en veure que feia manio-bres estranyes abans d’a-bandonar el caixer. Quan els agents es van apropar, unes joves estaven insul-tant el sospitós i van dir als agents que tenia un falsificador de targetes. Els agents van iniciar la persecució fins a intercep-tar el sospitós, moment en què van descobrir que por-tava una motxilla amb di-ferents components elec-trònics, una micro-càmera de gravació i diferents es-tris com escuradents, cola d’impacte i una espàtula metàl·lica.p
Quatre detinguts per
comprar smartphones
amb targetes de crèdit falsificades
BARCELONA
- La GUB va detenir a quatre
persones per un presumpte delicte de
falsificació documental i per estafa bancària.
Marc legal
E
l pagament de les taxes a l’Administració de justícia es va establir per a uns determinats supòsits a la Llei de mesures fiscals, adminis-tratives i de l’ordre social de 30 de desembre de 2002. Però ha estat la recent Llei 10/2012, de 20 de novembre i el posterior Reial Decret-Llei 3/2013, de 22 de febrer, les normes que han generalitzat tant els subjectes passius com els fets imposables subjectes al pagament de taxes.Des de diferents àmbits s’ha criticat que l’aplicació
d’a-Les
taxes judicials
,
¿qui n’està exempt?
questes noves taxes comportarà una limitació a l’accés a la justícia de molts ciutadans. En nombrosos casos, degut a l’encariment del procés, no valdrà la pena ple-dejar o recórrer una sentència, malgrat considerar-la in-justa. A títol d’exemple, en la impugnació d’una resolu-ció sancionadora la taxa pot arribar al 50% de l’import de la multa imposada.
En qualsevol cas, deixem per un altra ocasió l’anàlisi de les diferents crítiques a les noves normes que no descar-tem puguin generar noves modificacions legals. p
Per Joan Rabaixet
Exempcions a les taxes judicials
Atesa aquesta aplicació generalitzada de les taxes a la majoria de processos civils, mercantils, contenciós-administra-tius i socials –no s’inclou la jurisdicció penal-, destaquem els supòsits d’exempció de pagament:
De caràcter objectiu
1. Procediments sobre capacitat, filiació, matrimoni i me-nors, excepte els procediments matrimonials que no s’ini-ciïn de mutu acord i no es refereixin exclusivament a me-nors.
2. Procediments per a la protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques i contra l’actuació de l’Adminis-tració electoral.
3. Les sol·licituds de concurs voluntari.
4. Determinades accions exercitades per administradors concursals.
5. Interposició de recursos contenciós-administratius per funcionaris públics en defensa del seus drets estatutaris. 6. Interposició de recursos contenciós-administratius en supòsits de silenci administratiu negatiu o inactivitat de l’Administració.
7. Presentació de petició inicial de procediment monitori i la demanda de judici verbal en reclamació de quantitat quan la reclamació no superi els 2.000 euros.
8. Les demandes d’execució de laudes dictats per les Jun-tes Arbitrals de Consum.
9. Determinats procediments de divisió judicial de patri-monis.
De caràcter subjectiu
1. Les persones que tinguin reconegut el dret a l’assistèn-cia jurídica gratuïta.
2. El Ministeri Fiscal.
3. L’Administració General de l’Estat, les de les Comunitats Autònomes, les entitats locals i els organismes públics. 4. Les Corts Generals i les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes.
5. A l’ordre social, els treballadors per compte aliè i els au-tònoms tenen una exempció del 60% de la taxa per la inter-posició de recursos de suplicació i cassació.
6. A l’ordre contenciós-administratiu, els funcionaris pú-blics que actuïn en defensa dels seus drets estatutaris te-nen una exempció del 60% de la taxa per la interposició de recursos d’apel·lació i cassació.
Supòsits de devolucions del 60% de la
quota de la taxa
El projecte d’
educació viària que dóna feina
a joves amb
Síndrome de Down s’amplia a quatre escoles de Barcelona
Seguretat
a
l’entorn escolar
E
l projecte Cooperant Viari, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, la Fun-dació Catalana Síndrome de Down i la Fundació Abertis, s'aplica per segon any consecutiu a Sarrià-Sant Gervasi amb l’objectiu de millorar la seguretat dels alumnes a l'entorn de les escoles i, alhora, integrar els joves amb Sín-drome de Down en l'àmbit laboral.Els cooperants viaris són vuit joves amb discapacitat intel·lectual, d'edats compreses entre els 18 i els 25 anys, que disposen de contracte laboral i han rebut formació per part de la Guàrdia Urbana i de la Fundació Catalana Síndrome de Down. La Liceth, una de les cooperants, explica que està molt contenta amb el projecte i que en ge-neral els alumnes respecten les normes, però adverteix que els nens molts cops no creuen pels passos indicats.
La tasca dels cooperants consisteix a observar el comportament dels conductors i via-nants a l'hora d'entrar i sortir de l'escola i reflectir els seus hàbits en una fitxa. Pos-teriorment, l’escola i l’alumnat analitzen aquesta informació per millorar el compor-tament cívic a l’entorn de les escoles. p
El nou camí escolar beneficiarà sis escoles i més de 2.500 alum-nes del barri, fent més segurs els desplaçaments a peu de l’escola a casa. El camí escolar del Raval està configurat per una xarxa de 26 carrers i places, on s’han fet obres de millora i s’ha senyalitzat el recorregut.
Actualment, a Barcelona hi ha 54 escoles amb camí escolar. La voluntat del Consistori és conti-nuar habilitant-ne de nous fins a doblar la quantitat de camins.p
El Raval estrena
el seu
primer
‘camí escolar’
BCN es mou
Liceth, Raul, Carles i Víctor, quatre dels cooperants viaris
El nou sistema ITICI (Intercanvi Telemàtic de la Inspecció Tècni-ca de Vehicles) permet a la GUB saber al moment si un cotxe no ha passat la ITV. Amb aquesta mesura es pretén millorar la se-guretat viària i evitar que circulin vehicles que no estiguin en con-dicions. Segons càlculs de la DGT, un de cada set vehicles que circula per carreteres espanyoles no ha passat la ITV. L’ITICI farà saltar l’alarma sobre els vehicles que no han passat l’inspecció, fa-cilitant la seva detecció.p
Nou sistema de
la DGT
per
perseguir els
cotxes sense ITV
Canvis en la normativa de circulació
per a ciclistes
La DGT està preparant una reforma del Reglament Ge-neral de Circulació que preveu noves normes per als usuaris de bicicletes. Entre les novetats que introdueix, es permetrà que els ciclistes circulin pel carril que més
comple-El Tauler
FELICITACIONS A LA GUB
JUBILACIONS
Leopoldo Villagra Miranda Ramón Andújar Morales MªAsunción Sansa Casanovas Miquel Porta Farras
Luis Aguilera Lebrón Joan Amat Noguero Juan Vte. Cuello Murillo Manuel Lahoz Repolles Manuel Silva Fuentes Horacio Lengo Ramírez Francisco Ruiz Escritch Juan Santos Bautista Bernardo Romero López Ángel García Tenedor Manuel Moral del Marchal Raúl Sánchez González Eliseo Díaz Galisteo José Luis Paesa Torrobal Francisco García Collado Rosa M. García Gutiérrez Florencio Prieto Gallego Manuel Casanova Prieto José Acosta Pérez Agustín Bresco Perdiguer Raimundo Conesa Gómez Manuel Ortuño Cánovas Mª Dolores Perea Pérez José Rodríguez Armesto Francisco Laínez Zorraquino Luís Gelabert Trescals Francisco Gómez Montenegro Gaspar Castro Gallego Manuel Calvo Vidal Julián Rodríguez Periánez Marcelino Sepúlveda Ruíz Manuel Grau Vivas Ángel Juberías Berzosa Jorge Zapater Piquer
DEFUNCIONS
Andrés Fernández Lozano
