Númm. 15 / Any XC
M
G
Comissio Actes Comiss Soci Comiss Sess Comiss i Con Comiss Públ Comiss Med Comiss sió 1 Comiss Sess Comiss bitat Acords Acords març CVIIMU
GA
ons del Cons
sió de Cultura al. Acta sessió sió d’Acció Soc sió 16-3-2010 sió de Promoc neixement. Ac sió de Presidè
ica. Acta sess sió de Sosteni i Ambient. Ac sió de Seguret 17-3-2010 .... sió d’Hisenda sió 18-3-2010 sió d’Urbanism tge. Acta sess s de les sessio ç de 2010 ...
UN
A
sell Municipa
, Educació i B ó 16-3-2010 . cial i Ciutadan 0 ... ció Econòmica cta sessió 16-ncia, Territori sió 17-3-2010 bilitat, Servei cta sessió 17-tat i Mobili17-tat. ... i Pressuposto 0 ... me, Infraestru sió 18-3-2010 ns celebrades ...
N
AS
S
al Benestar ... nia. Acta ... , Ocupació -3-2010... i Funció ... s Urbans i -30-2010 ..... Acta ses- ...
s. Acta ...
ctures i Ha- ... s el mes de ...
NIC
SE
SUMA
1650 1676 1691 1704 1736 1765 1780 1802 1832CI
E
ARI
Disposicion Decrets d’Alc Delegació Districte Cartipàs Designar r dels Sis Designar r del Con Designar m ció Econ Nomenar D candida Designar R Personal Concursos Bases gen tòria de llocs deP
ET
ns generals
caldia
de competèn e de Ciutat Ve representant e stema Estadíst representant a sorci de Turis membre de la nòmica, Ocupa
Director de l’O atura Barcelon
Regidor del Di nerals que han e tres concurso
treball ...
PA
TA
cies en el/la G ella ...
en el Consell R tic de Catalun al Consell Gen
me de Barcelo Comissió de ació i Coneixe Oficina Tècnica na-Pirineus 20
istricte de Ciu n de regir la co
os per a la pro ...
10 d’abr
AL
A
Gerent ... 1 Rector
ya ... 1 neral
ona ... 1 Promo- ement ... 1
a de la 22 ... 1 tat Vella 1 onvoca- ovisió de
... 1
Tècnic d’Estudis ... 1843 Director/a de Centre Cívic ... 1844 Responsable d’Administració de Personal ... 1846 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de l’ICUB ... 1847 Conservador de la Col·leció Permanent ... 1849 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de l’IBE ... 1851 Coordinador/a de Projectes i Obres d’Instal·la-
cions Esportives ... 1853 Bases generals que han de regir l a convoca-
tòria d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de l’IMH ... 1855
Lloc de treball de Col·laborador/a amb
els contribuents ... 1857
Lliures designacions
Convocatòria per a la provisió de llocs de
treball de Secretària “A” de Direcció ... 1859 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Cap de Departament de Territori de
Districte ... 1861 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de
treball de Director de l’Àrea del Règim Jurídic de la Gerència del Serveis Generals i Coor-
dinació Territorial ... 1864
Nomenaments
COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social
Acta de la sessió celebrada el dia 16 de març de 2010 i aprovada el 20 d’abril de 2010.
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 de març de 2010, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Ballarín i Espuña, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Itziar González i Virós, Carmen Andrés i Añón, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Ángeles Esteller Ruedas, Gloria Martín Vivas, Xavier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa i Cantons, assistits per la tècnica d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, que actua per delegació del secretari general de la Corporació.
També hi són presents els Srs. Jordi Martí i Grau i Pere Alcober i Solanas. S’obre la sessió a les nou hores i trenta minuts.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes
A la Comissió:
1. Suport a l’escena de teatre, dansa i circ.
El Sr. Martí i Grau considera que l’informe presentat és molt exhaustiu, raó per la qual diu que només en farà una breu explicació. Comunica que la venda d’entrades de l’any 2009, atès el context actual, és del tot positiva i és el principal indicador de la vitalitat d’aquest sector a Barcelona. Explica que el nombre d’espectadors ha augmentat un 3% a les sales de teatre, dansa i arts escèniques en general, incloent també el Gran Teatre del Liceu. Assegura que l’augment del 5% de la recaptació en totes les sales reafirma aquest èxit. Explica que l’any 2008 va ser especialment positiu donada l’eclosió d’espectacles musicals que van comptar amb un seguiment massiu, fet que significa que l’increment del 2009 és doblement positiu, ja que hi ha hagut menys representacions d’aquests tipus d’espectacles. Indica que l’informe de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) mostra que la meitat dels espectacles són en català i l’altra meitat en castellà, fet que considera rellevant, sobretot ara que s’està debatent la Llei del cinema al Parlament de Catalunya. Fa palès el dinamisme del sector de la producció escènica a Barcelona, el qual diu que segueix creixent malgrat els indicadors negatius que es donen en aquest moment en molts altres sectors. Creu que aquesta situació s’ha vist afavorida pels teatres públics, pel suport que s’ha atorgat des de fa anys al teatre independent i al privat, i per un conjunt d’actuacions públiques en les quals l’Ajuntament de Barcelona ha tingut un paper molt important.
al Mercat de les Flors, la qual ha comptat amb una inversió de 7 milions d’euros per a la creació de nous espais, noves sales d’assaig i millores tècniques, entre d’altres. Esmenta que al Lliure estan a punt de tancar el cicle que va engegar Àlex Rigola fa vuit anys; que s’ha assolit que el Palau de l’Agricultura tingui ple sentit i que el Lliure tingui el seu espai en l’escenari de teatres públics. Un altre equipament que s’inaugurarà a finals d’aquest any o principis del vinent, informa que és l’Antic Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, una sala polivalent que permetrà l’organització d’espectacles escènics.
Quant als espais privats assenyala que, a través del Consorci de Rehabilitació de Teatres Privats –creat juntament amb la Generalitat i el Ministeri– també s’estan duent a terme moltes accions. En destaca, en primer lloc, la inauguració fa pocs dies de l’Antic Teatre de costat del Palau de la Música; una sala que opina que respon a les noves veus i escenes emergents a la ciutat. En segon lloc, posa de relleu la propera inauguració de la Sala Paral·lel i la del Teatre Goya ja fa un temps. En tercer lloc, exposa que ja han arribat a un acord amb la Generalitat per convertir l’antiga Cooperativa de Pau i Justícia en una nova sala Beckett a Poblenou; diu que ambdues institucions financen enguany el projecte arquitectònic i l’estudi de càrregues de l’edifici per tal d’obtenir els pressupostos d’inversió. D’altra banda, afirma que la Sala Beckett, en l’àmbit del teatre independent, és un dels fenòmens que més ha aportat a la renovació de la dramatúrgia catalana.
En relació amb la inversió feta a fàbriques, anomena tres espais de creació que estan en obres i que també s’inauguraran a finals del 2010 o inicis del 2011: La Seca, al carrer Flassaders, que va guanyar el concurs per a la gestió de l’Espai Brossa –el qual tindrà un paper especial en la programació–, que comptarà amb una sala i un espai d’exposicions; La Central del Circ, que es va iniciar amb una carpa al Fòrum i les obres del qual ja s’han endegat; i l’Espai per a la Dansa a l’Illa Philips, les obres del qual han de començar en breu.
Apunta també que, durant aquests darrers anys, per primera vegada s’ha donat suport no només a l’activitat, sinó també a la millora d’espais de creació privats mitjançant línies de subvenció, com ara la Nau Ivanow, l’Obrador de la Beckett o La Caldera. Exposa que es continua donant suport a l’activitat de les sales de teatre privades i que s’ha passat de 400.000 euros, l’any 2002, a 700.000, l’any 2009. Comunica que, a partir d’ara, aquestes subvencions les atorgarà el Consell de Cultura de Barcelona, seguint els mateixos criteris bàsics.
Quant a la producció artística municipal, destaca els gairebé 2 milions d’euros anuals que es destinen a produir projectes escènics a través del Festival Grec, el qual considera que és la principal plataforma teatral de la ciutat i que ha permès la projecció internacional, establint acords amb els principals festivals de l’escena mediterrània, entre els quals enguany ha destacat per primer cop. Assenyala també que, atesos els canvis produïts a Festes i la incorporació de Marta Almirall com a directora, aquest àmbit també ha esdevingut una unitat de producció escènica d’espectacles de carrer, sobretot circ, que compta amb una partida de 700.000 euros anuals que abans no existia. Posa també de relleu el suport atorgat a tots els projectes independents.
Diu que fa poc temps tenien per objectiu, gairebé utòpic, arribar als 2 milions d’espectadors, que ja han arribat als 2,5 milions i que es plantegen poder arribar als 3 milions. És per aquest motiu que explica que han impulsat el projecte «Tiquet Rambles», que connecta per primera vegada els dos principals sistemes de venda d’entrades de les dues caixes que operen en aquest sector. Informa que a la Virreina ja es poden comprar les entrades per a qualsevol espectacle que es proposi des d’aquests dos operadors, cobrint més del 90% de la programació de la ciutat i millorant l’oferta de last minute. Per acabar, comunica que també estan elaborant un projecte de senyalització per a vianants de tots els teatres, i fa palesa la col·laboració amb Adecta i amb projectes com «BCN aixeca el teló» o el Dia Internacional dels Teatres, el qual enguany se celebrarà als nous jardins William Shakespeare, el 27 de març.
professió teatral. En aquest sentit, opina que el teatre amateur treballa sovint en condicions molt precàries i pregunta quan hi haurà ajuts per a les sales de teatre sense ànim de lucre, per exemple, ja que diu que hi ha entitats que gestionen espais teatrals que requereixen una inversió només per ser adaptats a les normatives arquitectòniques i que aquestes entitats no la poden assumir. Creu que cal emprendre una acció decidida a favor del teatre d’aquestes entitats que tant han contribuït a la formació d’actors i a la instauració de la cultura teatral a Barcelona.
Vol saber si quan s’obri la sala del Lliure de Gràcia la decisió de convertir en sala d’assaig l’Espai Lliure de Gràcia és definitiva, ja que manifesta que bona part del sector defensa la viabilitat d’una tercera sala, mantenint la de l’Espai Lliure de Montjuïc. D’altra banda, mostra la seva preocupació pel que fa a les dues sales de teatre ubicades a l’Espai Francesca Bonnemaison, les quals creu que estan infrautilitzades. Afegeix que li consta que hi ha hagut més d’una proposta per obrir-les i oferir espectacles infantils els cap de setmana. Pregunta també en quina situació es troba el Teatre Arnau, si està expropiat o no. Demana si el director del Grec i el del Lliure tenen llibertat absoluta per elaborar la programació o bé si, com a Administració pública, marcaran uns criteris referents a l’aposta teatral que cal desenvolupar-hi.
La Sra. Esteller valora positivament l’informe per l’increment que s’ha donat quant al nombre d’espectadors i a la recaptació dels teatres públics, tenint en compte el moment de crisi que es viu. Creu que tant l’augment del 3% d’espectadors com el del 5% de recaptació són indicadors importants. Amb tot, opina que caldria incorporar un tercer indicador de caràcter qualitatiu. També destaca de forma positiva les inauguracions de les noves sales, la reordenació del Lliure, el nou model de gestió del Teatre del Liceu –el qual creu que reforça el seu projecte artístic–, la nova Sala Beckett, etc., fets que diu que demostren una evolució i el ferm suport al teatre i a la dansa. Tanmateix, opina que cal reforçar la col·laboració entre el teatre públic i el privat, atès que ho considera fonamental per tal de poder tirar endavant els projectes.
En relació amb la coexistència del català i el castellà per igual a les representacions, manifesta que cal posar l’accent en la qualitat de l’espectacle i que el públic ha de tenir la llibertat d’escollir en quina llengua vol veure una obra sense cap tipus d’imposició. En aquest sentit, es mostra contrària a l’establiment de quotes, atès que creu que només s’aconsegueix impedir aquesta llibertat artística.
Pel que fa a les inversions, vol conèixer també les que provenen de la Generalitat i del Ministeri. Així mateix, demana informació referent a la situació del Teatre Arnau. Quant al suport a projectes artístics i de creació, creu que convé donar més importància a la dansa i al teatre. Conclou que dels projectes que s’estan duent a terme, el més interessant és el «Tiquet Rambla», que permet una àmplia oferta en el darrer moment.
Pel que fa a la internacionalització de les arts escèniques, vol conèixer, a més de les dades del Festival Grec, quines mesures es duen a terme per contribuir-hi.
La Sra. Blasco manifesta que aquest informe demostra que la cultura és un element estratègic de desenvolupament i un eix vertebrador de la cohesió social de la ciutat. Opina que el suport a la cultura es tradueix en el dret que tenen tots els ciutadans a tenir-hi accés. En aquest sentit, posa de relleu el suport de l’Ajuntament vers els projectes artístics de l’escena del teatre, la dansa i el circ, així com les inversions en la reforma i ampliació d’espais escènics i el suport a la creació de nous espais de producció i gestió. Fa especial èmfasi en la promoció de nous públics i considera molt encertat articular polítiques de generació de demanda en aquest sentit, especialment per a les famílies i els adolescents, però també per al turisme o els visitants que es desplacen a Barcelona per assistir a esdeveniments culturals concrets. Malgrat que les xifres del consum cultural i la multiplicació d’iniciatives i projectes creu que mostren l’interès dels joves vers la cultura, pensa que les tarifes de molts equipaments culturals els fan difícil l’accés, ja que les polítiques de descomptes sovint no es difonen de forma suficient. En aquest sentit, afirma que la guia que inclourà tots els carnets, descomptes i espectacles gratuïts per a persones joves està gairebé a punt, i considera que serà un bon element per tal de democratitzar la cultura a la ciutat.
El Sr. Martí i Grau expressa que donarà totes les dades que s’han demanat, resumides, de participació de l’Ajuntament en els equipaments públics. Explica que per a l’informe han extret les partides més difícils de llegir en els pressupostos, però que lògicament poden fer la graella amb totes les inversions aportades al Consorci i totes les aportacions de l’Ajuntament als diversos equipaments. Agraeix els comentaris de tothom i manifesta que, en resum, el sector gaudeix d’una altíssima salut a la ciutat, fet que diu que ve donat, d’una banda, per les polítiques públiques i, de l’altra, pels acords amb els sectors privats, tant amb els més comercials com amb els més independents. En aquest sentit, assegura que hi ha una molt bona sintonia entre l’Administració pública i el sector privat, que fins no fa gaire no existia, i que beneficia positivament el sistema teatral de Barcelona.
Posa de relleu que no es queden aturats perquè el sector funciona, sinó que es duen a terme noves iniciatives: en l’àmbit de la creació de nous espais, com ara les fàbriques, i en la difusió, millorant els sistemes tant públics com privats. Apunta que l’informe només recull els projectes que ja són una realitat i no els que s’estan desenvolupant. Per tant, diu que no s’anomena l’Arnau, el Principal ni el projecte del Paral·lel. D’altra banda, fa palès que la reforma de nous espais no hauria estat possible sense la col·laboració de diversos teatres privats de la ciutat i que aquest fet també posa de manifest que es continua invertint en els tres àmbits dels sistema teatral: creació, difusió i suport als públics. Exposa que s’han dut a terme diverses polítiques de públic: activitats pedagògiques i familiars, l’estratègia amb les biblioteques, el carnet amb els descomptes, etc., fets que no volia esmentar, atès que pretenia centrar-se en les novetats, com ara la nova taquilla de la Virreina, la qual assegura que és un altre element que facilita arribar als públics que encara els costa assistir als espectacles culturals.
Quant a allò que es demana als directors o programadors públics, esmenta que es demana que hi hagi un equilibri entre el conjunt de vectors que fan que la programació sigui rica: la presència internacional, el suport a la producció catalana i, sobretot, que l’encertin amb els projectes per tal que tinguin sentit. Manifesta que s’han fet contractes programa amb tots els teatres i que hi ha objectius molt específics que equilibren el paper que cada teatre ha de fer dins del conjunt escènic, però que explicar aquests objectius comportaria fer un debat per a cada teatre. Finalment, apunta que també s’exigeix qualitat.
El Sr. Ciurana demana al Sr. Martí que les preguntes que no li pugui contestar ara, els les contesti per escrit. Incideix que vol saber en quina situació es troba el Teatre Arnau; si l’Ajuntament preveu fer alguna gestió per tal d’obrir les sales de Francesca Bonnemaison; i si està previst atorgar ajuts al teatre de les entitats per tal que puguin adaptar-se a la normativa vigent.
El Sr. Martí i Grau diu que està a la seva disposició per respondre tot allò que calgui i que no ho ha fet per no estendre’s excessivament.
2. Les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona: «Un model de qualitat al servei de la petita infància».
La Sra. Fandos proposa tractar conjuntament amb aquest punt, el punt número 11 de l’ordre del dia, d’acord amb el text, que ara es reparteix, transaccionat entre ERC i l’equip de govern.
La Sra. Ballarín fa palès que les escoles bressol són un clar exemple de servei municipal no obligatori que els ajuntaments han anat creant i estenent com a resposta a la demanda ciutadana, sobretot des de la incorporació de la dona al món del treball remunerat. Explica que a Barcelona aquest procés es va endegar l’any 1975 amb el Patronat Municipal de Guarderies i que l’any 2000 es va començar a definir un nou model organitzatiu basat en una millor atenció als infants i a les famílies; el qual ha fet de les escoles bressol municipals un referent de qualitat a Barcelona i arreu. Posa de manifest la diferència entre les places ofertades i les demandades els darrers anys i exposa que, amb motiu d’aquesta diferència, el govern municipal ha marcat dos objectius prioritaris en el PAM 2008-2011: d’una banda, doblar, l’any 2011, el nombre de places existents el 2007 i, de l’altra, continuar garantint la qualitat del servei. Esmenta que aquest informe defineix com mantenir la qualitat existent tot i el creixement quantitatiu de places.
Explica que la qualitat es basa en tres models. Anomena en primer lloc el model arquitectònic, ja que cadascun dels elements arquitectònics està pensat per garantir la seguretat i el bon desenvolupament dels infants; deixa palès que això és possible mercès a la interacció que s’ha donat durant molts anys entre els educadors i l’equip responsable de la construcció, la qual ha permès consolidar un equip estable i molt experimentat que ha fet possible poder parlar d’un model arquitectònic. En segon lloc, parla del model educatiu que també posa de manifest la qualitat del centre i, en aquest sentit, assegura que les escoles bressol tenen la finalitat d’educar els més petits. Afegeix que cada centre compta amb un projecte educatiu supervisat per l’IMEB i compartit amb les famílies, les quals formen part del consell de participació de cada escola bressol, fet que assegura que és essencial per tal d’establir unes relacions basades en la màxima confiança. El tercer model que defineix la qualitat és l’organitzatiu i de gestió. En aquest darrer àmbit, assenyala que les persones que treballen són, com sempre, el més important de la prestació d’aquest servei, raó per la qual l’organització està pensada per ajudar-los a fer la seva feina. Indica que tots els professionals treballen amb els avantatges vinculats al treball en xarxa, ja que compten amb una gestió centralitzada dels recursos humans, econòmics i tècnics, els protocols d’actuació definits per a cada situació i circuits de control i suport, atorgats per la direcció de centres de l’IMEB.
Afegeix que el model de Barcelona millora les ràtios establertes per la Generalitat. Per tal de reforçar l’atenció als infants, explica que de 8 a 9 hores del matí i de les 11.30 a les 15.00 hores, s’estableix un servei de suport a les educadores fet per estudiants de Magisteri i de cicles de formació de grau superior (CFGS); i entitats i empreses que han guanyat el concurs corresponent. En aquest sentit, posa de relleu que, juntament amb Barcelona Activa i la Fundació Barcelona Formació Professional, l’any passat van iniciar una formació per tal que les dones de més de 45 anys es capacitin per fer aquesta tasca de suport a les educadores. Es mostra molt orgullosa d’aquesta iniciativa, ja que la primera edició diu que ha tingut molt èxit, tant de finalització de la formació com d’inserció laboral posterior. Recorda que el preu del cost de les escoles bressol és sufragat per l’Ajuntament en un 50%, per la Generalitat en un 26% i per les famílies en un 24%. I deixa palès que el 20% de l’aportació que fan les famílies es destina a ajuts a les famílies amb dificultats socioeconòmiques. Així mateix, expressa que existeix un magnífic sistema d’assignació de places i d’atenció als infants amb necessitats educatives específiques. D’altra banda, afegeix que l’IMEB ofereix també el programa «Ja tenim un fill» per a les famílies que prefereixen educar els infants a casa i compartir i aprendre amb altres famílies i professionals.
escoles. Amb l’ajuda d’un ordinador, mostra el funcionament del portal Barcelona Bressol, el qual compta amb notícies d’actualitat, l’explicació referent al model organitzatiu de totes les escoles bressol, un plànol interactiu de cadascuna de les aules, totes les activitats que s’ofereixen per als infants i les famílies i tota la informació sobre preinscripcions i matriculacions. Diu que, des del portal general, es pot accedir a les pàgines web de cada escola bressol, ordenades per districtes. Aquestes webs esmenta que contenen tota la informació pel que fa a serveis, cost, ajuts, relació amb les famílies, localització de l’escola, notícies, etc.
El Sr. Florensa agraeix l’informe i valora positivament l’esforç que s’està fent amb les escoles bressol. Comparteix que es tracta d’un aspecte prioritari, donat el dèficit històric que patia la ciutat en relació amb aquests equipaments, sobretot pel que fa al nombre de places. També considera positiu que s’aposti per un model propi i de qualitat quant als espais i al model educatiu. En referència amb el model organitzatiu, es mostra en desacord que no sigui compartit amb el Consorci d’Educació, atès que diu que és l’eina de la qual s’han dotat Ajuntament i Generalitat per tal de gestionar totes les polítiques educatives.
Manifesta que hi ha aspectes amb els quals no està d’acord i que han estat fruit de la proposició que avui presenta el seu grup. Es mostra favorable a la puntuació que s’atorga a l’hora de fer la preinscripció, sobretot a infantil, primària i secundària, que es puntua la proximitat del domicili a l’escola amb 30 punts. Ara bé, diu que a les escoles bressol aquest criteri s’aplica d’una altra forma, ja que l’àrea d’influència, o de proximitat, es considera que és el districte. Aquest fet assegura que comporta que algunes famílies s’hagin de desplaçar més d’un quilòmetre tot i tenir una escola bressol a poca distància de casa seva, només pel fet que aquesta escola més propera es troba en un altre districte. Assenyala que, de les 72 escoles bressols que conformaran el plànol de la ciutat el curs 2010-2011, 24 es troben a menys de 400 m d’altres districtes i, per tant, de ciutadans que no en podran fer ús pel fet de viure en un districte diferent; 19, a menys de 300 m d’un altre districte; 13, a menys de 200 m; 4, a menys de 100 m; i 2, a menys de 50 m d’un altre districte. Demana que la computació no estigui vinculada al fet de viure en un districte o un altre, i que hi hagi una certa flexibilitat, de cara al curs vinent, per tal que no es produeixin situacions que considera absurdes. Finalitza dient que és per aquest motiu que han presentat una proposició i llegeix la transacció que s’hi ha afegit:
“La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda modificar els criteris de baremació per a l’accés a les Escoles Bressol i llars d’infants de cara al curs 2011/12, de manera que l’àrea d’influència sigui la mateixa que en la baremació per a l’accés als altres nivells educatius”.
El Sr. Ardanuy agraeix la presentació de l’informe. Creu que tant la professionalitat de les persones que treballen a les escoles bressol públiques, com la qualitat dels centres són fets evidents. Opina que s’ha avançat molt en el desplegament dels centres. Això no obstant, diu que les places són insuficients en relació amb la demanda i pregunta quina diferència hi ha hagut, enguany, en aquest sentit. Es mostra convençut que el model públic és d’alta qualitat; amb tot, pensa que és excloent, ja que diu que no està a l’abast de tothom, tenint en compte que un cop s’hagin desplegat totes les places de nova creació l’any 2012, en total existiran 7.600 places que, possiblement, continuaran sense cobrir la demanda. Opina que hi hauria d’haver un model més incloent, que s’assoliria amb projectes que no fossin només municipals, els quals creu que podrien comptar amb la mateixa qualitat encara que no duguessin el segell de l’Ajuntament. Afirma que així es resoldria l’oferta i es donaria resposta immediata a tota la demanda.
municipals a la Generalitat, si es té la intenció o la voluntat de transferir-les i quan es farà.
Quant a la proposició presentada per ERC, manifesta el seu vot d’abstenció. Diu que entendrien aquest plantejament si es cobrissin totes les places demandades i si la gestió es fes conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona. Per ara, i no essent així, entén que és l’Ajuntament qui ha de marcar els seus criteris.
La Sra. Esteller agraeix la presentació de l’informe. Tanmateix, opina que la Sra. Ballarín l’utilitza d’excusa per no donar compte de si el nombre de places de les escoles bressol és suficient o no. Es queixa que la Sra. Ballarín ha dit que les places obeeixen a la resposta actual per tal de permetre la conciliació de la vida laboral i familiar, però que, contràriament, l’oferta de places està molt per sota de les necessitats. Assenyala que el curs passat el 66,03% (5.347 infants) de la demanda no va ser atesa. Diu que la Sra. Ballarín ha de fer front a aquesta dada i que es tracta d’una prioritat que no atén. Reclama que s’ofereixin les places suficients de finançament públic, les quals creu que no és necessari que siguin exclusivament de titularitat pública, ja que pensa que els centres de titularitat privada també poden oferir la qualitat dels públics. És en aquest sentit que demana un canvi de mentalitat. Pregunta com es poden organitzar les famílies que el curs anterior es van quedar sense la plaça sol·licitada.
Amb tot, valora positivament el model i la qualitat de les escoles bressol públiques, però creu que aquest fet ha d’anar acompanyat de l’oferta suficient per cobrir la demanda. Quant al finançament, critica que encara estan lluny d’assolir que sigui cobert a parts iguals entre l’Ajuntament, la Generalitat i les famílies. Es mostra d’acord amb oferir qualitat, però considera que l’escola bressol privada també educa els infants, per la qual cosa pensa que cal fer un pas endavant i finançar les places necessàries, independentment que siguin de titularitat pública o privada. Afirma que hi ha un desequilibri territorial enorme, el qual considera que es pot solucionar amb finançament públic, arribant a concerts, oferint subvencions a centres privats o bé ajuts a les famílies. Pel que fa a la proposició d’ERC, manifesta que no li donarà suport, atès que el seu grup està en contra de limitar la llibertat de les famílies en relació amb l’accés als centres i, per tant, està en contra de les àrees de proximitat.
La Sra. Blasco agraeix la presentació de l’informe i posa de relleu l’esforç que està fent l’equip de govern per tal de doblar el nombre de places de les escoles bressol en cinc anys, tal com han previst en el PAM, passant de 63 a 100 escoles bressol al final del mandat. Això no obstant, pensa que han de ser més ambiciosos i, tenint aquest objectiu com a prioritat, continuar estenent la xarxa d’escoles bressol i serveis per a la petita infància fins arribar a cobrir la demanda actual no atesa, i prioritzar, així, les zones on es troba la població més necessitada. Puntualitza que l’aposta d’aquest govern és la qualitat com a marca pròpia i assegura que l’organització pedagògica és del tot encertada, atès que compta amb instruments de participació i coresponsabilitat per a tota la comunitat educativa i, a més, efectua la inclusió total dels infants amb necessitats educatives especials (NEE).
Incideix de nou en la col·laboració d’aquestes escoles en relació amb la inserció laboral de dones de més de 45 anys i d’estudiants universitaris o provinents de cicles formatius d’educació infantil, així com d’altres programes i espais familiars. Fa palès que tots aquests processos es duen a terme en instal·lacions d’una qualitat extraordinària, sostenibles i accessibles. Conclou que aquesta és l’aposta que cal continuar desenvolupant: una escola bressol pública quantitativa, però sobretot qualitativa; aposta amb la qual hom pot estar en desacord, però que es tracta d’una opció política, en aquest cas l’opció d’esquerres.
Quant a la proposició d’ERC manifesta el seu suport. Es mostra favorable que les escoles bressol segueixin la mateixa lògica que la resta dels cicles educatius en relació amb l’accés i la proximitat i esmenta que la nova planificació ja té en compte aquesta superació dels límits del districte.
tothom hi té accés en condicions d’igualtat; fet que assegura que no té res a veure amb el fet que l’oferta encara no sigui suficient per cobrir la demanda. Apunta que el cost apareix a l’informe i que és de 7.800 euros l’any per a cada plaça. Pel que fa a la inclusió dels infants amb NEE, explica que es duu a terme sempre que és possible i que, per a quan no ho és, tenen un conveni amb la Fundació NEXE per tal que aculli en els seus centres els tres o quatre nens que hi ha cada any amb afectacions més greus.
Quant a la distribució territorial, esmenta que històricament era la que era i que, amb el Pla d’escoles bressol, s’ha fet una nova planificació tenint en compte l’oferta i la demanda, condicionada òbviament per la disponibilitat d’espais, però que assolirà l’equilibri territorial. Afirma que el model que ells tenen no és el mateix que el dels grups de l’oposició. Diu que comparant els preus públics i privats, és cert que a curt termini resultaria més econòmic finançar o subvencionar places a escoles privades, però que ells defensen un model públic potent i de qualitat el qual, a llarg termini, assegura que resulta més sostenible i econòmic que el privat. A tall d’exemple, anomena el cost de la sanitat als Estats Units – model privat que funciona amb assegurances i exclou més de 40 milions de ciutadans, el qual representa un 15,3% del PIB– en comparació amb el model de sanitat espanyol –universal, gratuït i de qualitat, amb un cost del 8,4% del PIB. Consegüentment, diu que no és més eficient un model privat encara que ho pugui semblar i que ells no pensen en les properes eleccions, sinó en el futur dels ciutadans de Barcelona.
Pel que fa a la proposició d’ERC, exposa que aquest any encara no poden aplicar aquest sistema d’àrees de proximitat atès que l’oferta no és prou àmplia. Tanmateix, assegura que per al curs 2011-2012, amb les noves places en funcionament, treballaran per evitar l’efecte frontera provocat pels districtes, tenint en compte que les àrees de proximitat diu que les va implantar aquest equip de govern i que responen a un model de connexió entre el centre escolar i l’entorn. El Sr. Florensa agraeix el suport de l’equip de govern. Lamenta l’abstenció de CiU i el vot contrari del PP i els diu que tot i no compartir els mateixos criteris, creu que podrien haver defensat la proposta, ja que és de sentit comú i pretén facilitar l’accés de les famílies a les escoles que tenen més a prop de casa. Manifesta que li costa de creure que aquests grups no comparteixin el criteri que l’escola bressol ha d’estar el més a prop possible del domicili. És en aquest sentit que expressa que encara que el sistema de les escoles bressol no pertanyi al Consorci i encara que malauradament no pugui satisfer tota la demanda existent, és lògic aplicar els mateixos criteris de proximitat que s’apliquen als altres cicles educatius, els quals opina que faciliten la mobilitat i afavoreixen la cohesió social i la conciliació familiar. Per acabar, en saber que el curs vinent aquests criteris encara no es podran aplicar, demana que es faci palesa una certa flexibilitat en els casos que els centres es trobin en un extrem d’un districte i, per tant, molt a prop d’un altre districte.
El Sr. Ardanuy vol aclarir que ell entén que excloure és deixar sense plaça a 5.000 infants aproximadament; amb tot, diu que cadascú té el seu criteri. Entén que l’equip de govern ha determinat una opció política i diu que aquest és el problema. Creu que l’ensenyament hauria de buscar el benefici col·lectiu social de tothom i que aquest equip de govern no ho fa. Repeteix que deixar sense cobertura totes aquestes famílies és excloent.
Diu al Sr. Florensa que per a ell l’abstenció té un significat diferent al que li dóna ell. Manifesta que s’ha abstingut i no ha votat en contra, ja que estaria d’acord en establir els criteris per a un repartiment eficaç de les places si es cobrís el 100% de la demanda. En no donar cobertura a tota la demanda de places, entén que no té sentit modificar el barem de puntuació. D’altra banda, es pregunta quantes places quedaran ateses d’aquí dos o tres anys, quan els objectius del PAM s’hagin assolit. Per acabar, incideix que el model públic és de qualitat però excloent i, per tant, socialment injust.
subvencionar quatre de privades, traient més rendiment a la despesa i oferint el mateix nivell de qualitat; pensa que es tracta d’una qüestió d’eficàcia a l’hora de gestionar els recursos. Afirma que l’Administració exerceix una funció de control i supervisió dels centres privats, els quals diu que compleixen els requisits que marca la llei i la qualitat suficient. Assegura que aquesta és la diferència entre un model i l’altre i demana que s’actuï amb previsió per tal que no es repeteixi la manca de 5.547 places que va tenir lloc el curs passat. A tall d’exemple, apunta que a Sant Gervasi fins fa poc hi havia 1,5 escoles bressol, que ara n’hi ha tres, però que la demanda és molt superior i es podria resoldre concertant places privades.
Quant a l’educació especial, recorda que fa temps ja van demanar un mapa que reflectís la situació d’aquesta educació a la ciutat. Vol saber en quina situació es troba l’elaboració d’aquest mapa.
La Sra. Ballarín manifesta que procuraran adoptar aquesta flexibilitat que demanava ERC en relació amb els criteris de proximitat de les escoles bressol i apunta que ja s’està aplicant en algun centre. Diu a CiU que lògicament l’equip de govern té la seva opció política, de la mateixa manera que concertar o subvencionar escoles privades és l’opció política, i no tècnica, de CiU. Reitera que l’equip de govern creu en el sistema públic i que l’experiència els ha demostrat que és el millor. Pregunta a CiU i al PP què farien amb aquest sistema públic, en el qual tant estan invertint, en el cas que arribessin a governar, si el desmuntarien o el conservarien. Opina que la seva opció és perfectament lícita, que ha quedat molt clara la seva postura i la qualitat de les escoles bressol públiques. Reconeix que hi ha centres privats de molta qualitat; amb tot, assegura que n’hi ha de molta menys qualitat que els públics. Assevera que no tenen un sistema per garantir la qualitat dels centres privats de la forma que la poden garantir en els públics.
Es dóna per tractat.
d) Compareixences Govern municipal
Del Grup Municipal PP:
3. Que comparegui el responsable del Govern Municipal per donar compte de la reforma de l’Edifici Fòrum com a Museu de Ciències Naturals de Barcelona, detallant els terminis d’execució i de posada en funcionament, el seu cost, les aportacions de les diferents administracions, així com de l’òrgan que el gestionarà.
El Sr. Martí i Grau exposa que el maig del 2009 l’Ajuntament i la Generalitat van signar un conveni que contempla, entre d’altres, la creació del Museu Nacional d’Història Natural mitjançant la creació d’un consorci. Explica que el conveni establia que l’Ajuntament, com a principal propietari de col·leccions del país relatives a la història natural, hi aportaria les col·leccions dels museus de Zoologia i Geologia que actualment donen nom al Museu de Ciències Naturals de Barcelona; les instal·lacions del Jardí Botànic; l’edifici Martorell del Parc de la Ciutadella –que ha custodiat el Museu de Geologia fins ara–, i la planta anomenada fins llavors edifici Fòrum, la qual ara es denomina edifici Blau. Fa palès que es preveu que la gestió de tots aquests equipaments passi a ser del consorci, però que la propietat seguirà sent de l’Ajuntament.
nova exposició d’aquest museu, és a dir, tota la programació pública, les activitats educatives, exposicions temporals i les col·leccions permanents.
Fa palès que la ubicació de l’edifici que ha de construir la Generalitat encara no està definida, però que s’intentarà que s’implanti en aquest entorn del front marí. Manifesta que tots aquests equipaments els gestionaria el futur consorci, paritari entre l’Ajuntament i la Generalitat, sense renunciar a la participació d’altres administracions. Quant al terreny museístic, opina que aquesta iniciativa és comparable a la creació del Macba o bé del MNAC. Posa de relleu l’impuls i lideratge de l’Ajuntament en relació amb aquest projecte.
Comunica que, actualment, s’estan acabant de definir els estatuts del consorci de gestió del Museu de Ciències Naturals i que els propers mesos ja es podran presentar a aquesta Comissió i al Plenari per tal de ser aprovats i poder-lo constituir. Pel que fa a les instal·lacions, explica que a l’abril començaran les obres de remodelació de l’edifici Fòrum per tal que aculli la col·lecció permanent. Puntualitza que aquestes obres van a càrrec de l’Ajuntament, tenint en compte que la Generalitat haurà d’invertir per construir l’edifici de reserves i l’espai de recerca.
Quant al pressupost, especifica que en total és d’11 milions d’euros: 5,5 milions destinats a obra civil i instal·lacions per condicionar l’edifici al nou ús, finançats a través del fons estatal, i gairebé 5 milions d’euros destinats als recursos expositius i tota la part de museografia. Puntualitza que hi ha una partida de 700.000 euros de la qual ja s’ha fet ús durant el 2009 per a l’elaboració dels projectes, tant arquitectònics com museogràfics, per fer les auditories de l’edifici i tots els estudis necessaris previs a la realització del projecte.
Manifesta que el que es farà és passar d’una presentació d’una col·lecció permanent pròpia del segle XIX, en la qual s’expliquen les ciències naturals a partir dels sistemes animal i vegetal, a explicar les ciències naturals a partir de l’ecosistema. Indica que possiblement el nom de l’exposició sigui Planeta vida, proposta del científic comissari de l’exposició, Ricard Guerrero, que proposa explicar les ciències naturals des del punt de vista de la biodiversitat i del funcionament del planeta com a ecosistema. Afegeix que l’exposició parteix de la hipòtesi Gaia, del gran científic internacional James E. Lovelock, un dels primers que va donar forma als elements de la sostenibilitat i a totes les reflexions entorn a la preservació dels recursos naturals. Diu que la primera part de l’exposició permanent explicarà la història del planeta, tenint com a principal característica la vida, la qual ha modificat el mateix planeta i la seva trajectòria al llarg de milions d’anys. La segona part d’aquesta exposició permanent, exposa, explicarà la diversitat natural de l’actualitat, els riscos, les oportunitats, etc., fent especial atenció a l’ecosistema mediterrani, la qual comptarà amb la combinació de fons de museus i recursos el més avançats possible per tal que s’entengui la complexitat de la vida al nostre planeta en el present. Afegeix que l’exposició anirà acompanyada de petites sales anomenades «laboratoris de vida» en les quals s’expliquen fenòmens concrets, com ara els microbis i el seu paper en l’evolució de les ciències naturals.
Creu que es tracta d’un projecte de museu que té lògica a escala barcelonina i catalana i que, a més, pot suposar una aportació als centres dedicats a la divulgació científica que s’estan fent arreu. Posa de relleu el rigor i l’excel·lència del seu discurs, tant des del punt de vista arquitectònic, fet per l’equip Herzog & de Meuron –creadors de l’edifici del Fòrum–, com des del punt de vista museogràfic, amb el Sr. Guerrero treballant amb tot l’equip de museus de ciències naturals de Barcelona.
En relació amb el calendari, explica que el disseny del concepte i del projecte museogràfic es va finalitzar el desembre del 2009, que al març es va adjudicar el projecte executiu, a l’abril començaran les obres i al maig s’adjudicarà la museografia, la qual es començarà a implantar quan les obres hagin avançat. Preveu que el febrer del 2011 s’inauguri l’espai de l’edifici Triangle; fet que significarà que el Museu d’Història Natural estarà pràcticament acabat i només mancarà la peça del centre de recerca, que provisionalment s’ubicarà al Castell dels Tres Dragons.
ja s’hauria d’haver presentat com a forma habitual d’un correcte funcionament de la Comissió, amb la finalitat que els debats es puguin dur a terme coneixent tota la informació. Així mateix, creu que per fer les coses ben fetes, l’orientació d’un equipament d’aquestes característiques mereixia un acord de tota la ciutat i, des del punt de vista legal, la seva presentació al Consell de Cultura de Barcelona, lloc on li sembla estrany que no s’hagi presentat. Vol que li confirmin si la inversió municipal són els 5,5 milions d’euros de les obres més els 0,7 milions ja invertits en el projecte. Pregunta si els 5 milions d’euros corresponents a la museografia els aporta l’Ajuntament o la Generalitat; si els aporta l’Ajuntament, pregunta què aporta la Generalitat. Critica que s’hagi dit que l’edifici que ha de construir la Generalitat es vulgui fer a prop de l’edifici Blau, mentre que l’informe reflecteix la voluntat de construir-lo a prop del Jardí Botànic, a Montjuïc. Diu que hi ha altres elements que també val la pena aclarir, com ara què es pot exigir a la Generalitat i en quins terminis, si l’Ajuntament ha de cedir el solar per a la construcció i si la Generalitat està fent prospeccions o ja té aquest solar.
Pensa que tenir el mapa complert del conjunt d’equipaments que integraran el Museu d’Història Natural de Catalunya és important. Així mateix, vol saber què se’n farà de l’edifici del parc de la Ciutadella vinculat al museu, ja que opina que és un espai central de la ciutat, el qual no es poden permetre el luxe de tenir tancat gaire temps. Es mostraria favorable que estigués tancat per reformes o per adaptar-lo a uns nous usos, però no està d’acord que estigui tancat sense saber què en faran. Pregunta si el futur zoo marí que havia d’anar davant del nou Museu d’Història Natural encara es tirarà endavant, i si és així, vol saber si tindrà alguna vinculació amb el museu o es preveu algun tipus de col·laboració, ja que pensa que la ciutat hauria d’aprofitar totes les oportunitats existents per treballar en xarxa.
La Sra. Esteller valora l’oportunitat que aquesta compareixença els ha atorgat per tal de conèixer el projecte del museu, del qual diu que no n’havien sabut res més des que se’ls va anunciar el gener del 2009. Així mateix, valora l’explicació feta pel Sr. Martí en relació amb els continguts del museu i de l’exposició permanent, amb els quals es mostra favorable, tot esperant que es compleixi el calendari. Pel que fa a la composició del consorci i els estatuts del conveni, vol conèixer la inversió i el compromís econòmic de la Generalitat, ja que pensa que la inversió aportada per l’Ajuntament és molt elevada, tenint en compte que els 5 milions d’euros del fons estatal es podrien invertir en altres accions. Opina que 10 milions d’euros per remodelar l’espai Fòrum són molts diners per a un edifici del qual fins ara diu que se n’ha fet molt mal ús des que es va crear. Pregunta si en la inauguració prevista per al febrer del 2011 només hi haurà l’exposició permanent o si es comptarà amb la resta del complex del museu.
El Sr. Florensa considera que es tracta d’un projecte interessant, d’una banda, pel fet de comptar amb la implicació de la Generalitat i, de l’altra, perquè significarà la modernització del museu actual, generant un equipament molt més atractiu en instal·lacions i coneixements. També valora positivament el fet de trobar una utilitat definitiva a l’edifici Fòrum, el qual considera que des que va finalitzar el Fòrum de les Cultures no ha acabat d’encaixar com equipament de la ciutat, donant la sensació que estava desaprofitat. També demana que els facin arribar el projecte museístic, per tal de tenir tota la informació. Vol saber quina serà la funció de l’edifici del parc de la Ciutadella, de grans dimensions i molt ben situat, quan la Generalitat construeixi el nou centre de recerca i reserva. Per acabar, demana que s’aclareixi si la inauguració prevista pel febrer del 2011 comptarà amb l’exposició permanent o amb més elements.
que cap govern ha fet el primer pas. Fa èmfasi que l’Ajuntament de Barcelona ha fet aquest primer pas per a la creació d’un espai el contingut del qual gira entorn d’un dels temes més crucials actualment, com és la biodiversitat i la preservació del planeta.
Deixa palès que n’han parlat amb tothom i discutit amb tots els centres de recerca de la ciutat i que han tingut comissions de científics, entre els quals hi havia els del Zoo, de la mateixa manera que els de Ciències Naturals participen en la definició del zoo marí. Convida els membres de la Comissió a mantenir una reunió amb el comissari de l’exposició i la directora del Museu, amb la finalitat que coneguin el projecte amb detall. Tanmateix, més enllà de la desinformació esmentada, remarca la importància estratègica de vestir un projecte com aquest, que considera transcendental en l’àmbit cultural, museístic i patrimonial de la ciutat. Aclareix que l’edifici de recerca va a càrrec de la Generalitat i que, tot i que havien pensat que s’ubiqués a prop de Montjuïc o a prop de mar –els dos indrets on hi haurà elements del complex museístic– seria més convenient que es construís a prop de la línia de la costa, tant per facilitar la mobilitat dels tècnics que s’hauran de moure per les diferents instal·lacions, com perquè el centre de recerca pugui nodrir amb més facilitat les exposicions temporals i el material per a projectes educatius de l’edifici Blau.
Especifica que han volgut compartir el projecte amb la Generalitat tot i ser conscients que aniran complint els compromisos que han signat en el moment en què les seves prioritats i disponibilitats els ho permetin. Afegeix que un projecte que vol tenir una dimensió que depassa estrictament l’àmbit municipal, és necessari que es treballi concertadament amb el govern del país. Per acabar, assenyala que la decisió d’ubicar el Museu d’Història Natural en l’edifici Fòrum rau en la disponibilitat que ofereix aquest espai i la proximitat del zoo marí, que els permeten concentrar la investigació i la recerca universitària amb la divulgació científica, i facilita infinitat de possibles col·laboracions i l’articulació de projectes conjunts entre els diferents equipaments.
El Sr. Ciurana opina que el to del Sr. Martí no facilita el debat i reitera que l’única cosa que demana és que li faci arribar els documents definitius del projecte, entenent que és de sentit comú que no poden mantenir un debat com cal sense tenir-los. Opina que hauria de ser una norma de comportament de la casa que, a mesura que els tècnics acaben la feina, es sotmetés a consideració dels altres grups, a fi que puguin fer les seves aportacions. Insisteix que quan tinguin el darrer document i coneguin els compromisos adquirits per la Generalitat, tornaran a parlar, si convé, sobre aquest museu i el paper que hi juga cada administració. Repeteix que troba estrany que el Sr. Martí no tingui la informació referent als recursos que hi pensa destinar la Generalitat els propers anys.
La Sra. Esteller demana que se’ls entregui també la informació referent als estatuts i al consorci per tal de poder valorar no només la inversió, sinó també el manteniment del museu. Manifesta que valora el contingut museístic que s’ha exposat, tanmateix considera que el cost d’11 milions d’euros és enorme, sobretot en un moment crític com l’actual. Opina que l’equip de govern té pressa per donar una utilitat a l’edifici del Fòrum. Pregunta quin serà el cost de manteniment de l’equipament i si se’n farà càrrec l’Ajuntament, la Generalitat o ambdues administracions, i quina és la previsió dels ingressos que generarà aquest complex.
El Sr. Martí vol fer palès que aquest debat gira entorn a una compareixença sol·licitada pel PP i que no es tracta de la presentació d’un informe per part del govern i, per tant, que no hi ha documentació prèvia. En conseqüència, diu al Sr. Ciurana que no pot donar suport a la seva argumentació en el fet que no té els documents, ja que el govern, en aquest cas, no està obligat a presentar-los. Diu a la Sra. Esteller que aquest projecte no és en absolut improvisat, ans al contrari, que fa anys que en parlen i que, per tant, les insinuacions de tenir pressa o de voler finalitzar abans d’una data concreta no s’ajusten a la realitat. Assenyala que es tracta d’un projecte compartit al qual l’Ajuntament de Barcelona hi destina uns fons importants, fent una funció de capitalitat per tal d’aconseguir fer realitat un equipament que la ciutat i el país es mereixen.
El Sr. Martí diu al Sr. Ciurana que si aquest és el seu únic argument no deu tenir gaire cosa a dir.
El Sr. Martí i Grau repeteix que el conveni estableix que els costos de funcionament del museu seran al 50% entre la Generalitat i l’Ajuntament. Puntualitza que en el moment de la creació del consorci s’establirà de quina forma la Generalitat equipararà la seva inversió de manteniment a la de l’Ajuntament, el qual ja compta, en el seu pressupost ordinari, amb una partida destinada al personal que treballa actualment al museu, per la qual cosa considera que és difícil que la Generalitat pugui igualar en un sol exercici el mateix cost. Pel que fa a l’edifici dels Tres Dragons –que quedarà lliure amb la construcció del nou museu– destaca que és una de les peces més importants del Modernisme i que explica moltes coses de la història de la ciutat. Assegura que continuarà sent un equipament públic i visitable i diu que en el seu moment ja es decidirà quina serà la seva funció, quan hi hagi un calendari de trasllat de les reserves del museu, fet que assegura que trigarà en produir-se.
Aclareix que no té cap ànim de dificultar el debat, però es queixa que, malgrat que ho entreguen tot i en parlen amb tothom en diferents i múltiples reunions, l’oposició pretén enterbolir un projecte important, del qual parlen des de fa molts anys i que està recollit en el Pla de cultura com un dels principals objectius d’aquest mandat. Conclou que el que ha explicat en aquesta compareixença és que estan complint amb allò que es van comprometre.
Es dóna per tractada.
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions b) Propostes d’acord
4. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Centre Moral i Cultural del Poblenou en el centenari de la seva fundació per la seva trajectòria en la difusió de la cultura i l’associacionisme al barri del Poblenou i la ciutat de Barcelona, així com per la seva llarga trajectòria.
La Sra. Fandos demana tractar els punts 4, 5 i 6 conjuntament i que les intervencions siguin breus.
El Sr. Martí exposa que es tracta de l’atorgament de tres medalles al mèrit cívic: Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Centre Moral i Cultural del Poblenou, Medalla d’Or al Mèrit Cívic a l’Associació d’Aviadors de la República i Medalla d’Or al Mèrit Cívic a l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lurdes. Manifesta que totes tres entitats destaquen a la ciutat per diferents motius: dues referides al centenari pròpiament de l’entitat i una referida al centenari del marc en què s’inscriu. Expressa que es tracta d’entitats diferents i plurals que reflecteixen la importància del teixit associatiu de la ciutat i la seva capacitat d’estar al servei dels ciutadans des de diferents vessants.
El Sr. Ciurana posa de manifest el suport a l’atorgament d’aquestes tres medalles. Apunta que ja faran la intervenció en el Plenari. Demana que els punts que ara es tracten de pressa, a la Junta de Portaveus hi hagi la sensibilitat necessària a l’hora de fixar els temps de les intervencions en el Plenari, per tal de poder-los tractar amb profunditat.
La Sra. Fandos deixa palès que en el Plenari no hi ha un temps concret atorgat a les medalles. Diu al Sr. Ciurana que si vol fer una intervenció que la faci, però que ella ha demanat de fer, com sempre fan, una intervenció més breu aquí i més extensa en el Plenari.
La Sra. Esteller manifesta el seu vot favorable a l’entrega de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Centre Moral i Cultural del Poblenou i de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lurdes. Pel que fa a la medalla per a la tercera entitat, diu que es reserva el vot per al Plenari, així com la seva intervenció.
moments d’adversitat, i mostra el seu reconeixement per les aportacions que han fet a la ciutat. Expressa que al Plenari ja s’hi referirà més extensament.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.
5. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a l’Associació d’Aviadors de la República, coincidint amb el centenari de l’Aviació i el 30è aniversari de l’Associació ADAR, com a reconeixement i homenatge als aviadors republicans que van lluitar a la guerra civil espanyola, així com per la seva llarga trajectòria.
Tractada conjuntament amb el punt 4 de l’ordre del dia.
Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC i amb la reserva de vot del PP.
6. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a l’Hospitalitat Mare de Déu de Lurdes de Barcelona amb motiu del seu centenari, com a reconeixement a la tasca assistencial que porten a terme a la nostra ciutat, així com per la seva llarga trajectòria.
Tractada conjuntament amb el punt 4 de l’ordre del dia.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.
7. Aprovar el Pla d’Ensenyaments Artístics.
El Sr. Martí i Grau exposa que porten a aprovació aquest pla, ja que és un dels programes que també està recollit en el Pla de cultura, amb la finalitat de donar solució al dèficit existent a la ciutat pel que fa a aquesta matèria. Explica que es tracta d’un projecte ambiciós i de llarg recorregut –deu anys– que han treballat conjuntament l’ICB, la regidoria d’Educació i els tècnics de l’IMEB per tal de capgirar la situació actual. Apunta que per promoure la cultura, la participació cultural i les pràctiques artístiques amateurs cal ampliar les oportunitats que es donen als ciutadans per formar-se i per practicar les arts. Assenyala que aquest és l’objectiu del pla: ampliar oportunitats, condicions i equipaments, a fi de permetre les pràctiques artístiques al major nombre de ciutadans possible. Assegura que aquest fet ajudarà l’excel·lència de la producció artística de la ciutat, d’una banda, i a la creació de nous públics, de l’altra. Comunica que amb aquest pla es vol passar dels 10.000 alumnes que actualment estan escolaritzats en escoles de música –1.500 a l’escola pública i 8.500 a la privada– a més de 50.000 alumnes; amb una oferta que aculli nens i joves, però també públic de totes les edats, i no només en l’àmbit musical, sinó també en el de les arts escèniques i les arts plàstiques o visuals. Explica que el pla es basa en dues vessants: en primer lloc, una xarxa d’equipaments públics que comprengui centres de totes les disciplines artístiques, tots els nivells i per a totes les edats, i en segon lloc, una xarxa d’equipaments privats ja existents que s’incorporen al Pla d’ensenyaments artístics mitjançant una línia d’ajuts per a inversions, infraestructures, activitats, difusió, beques, etc., que fins ara mai no havien rebut per part de cap institució.
aquest tipus d’oferta, ja que pensa que són equipaments que també tenen un paper fonamental en relació amb la cohesió social i la participació ciutadana.
Explica que, juntament amb la regidora d’Educació, s’han reunit amb tots els grups, els quals han demanat més temps per acabar de debatre el desenvolupament del pla, incorporar esmenes, etc. És per aquest motiu que proposa portar el pla al Plenari d’abril en comptes del de març, per tenir més temps, poder incorporar els aspectes convenients i assolir el màxim consens possible. Apunta que la presentació d’aquest pla coincideix amb la finalització de la implantació del Pla de biblioteques, assolint per tant els objectius fixats l’any 1998. Pensa que aquest nou pla complementa aquest element principal de fer arribar la cultura als ciutadans mitjançant les biblioteques amb la pràctica cultural i el coneixement dels diferents llenguatges artístics. Conclou que ambdós plans aporten un valor molt significatiu al panorama cultural de Barcelona.
El Sr. Ciurana creu que un pla d’aquestes característiques, que transcendeix d’aquest i probablement dels propers mandats no només és desitjable que compti amb un consens polític important, sinó també que neixi amb un consens sòlid dins del sector i que, per tant, cal que Administració, ciutadans, entitats i escoles existents s’organitzin per assolir els objectius previstos. En aquest sentit, manifesta la predisposició i el compromís del seu grup de treballar per assolir un consens majoritari el mes d’abril. Posa de relleu que els ensenyaments artístics necessiten que s’injectin diners en el sistema, però també la injecció de prioritat política, atès que diu que és un sector que s’ha bastit mitjançant la tradició, l’esforç, la dedicació i el sacrifici de moltes persones que han mantingut aquests ensenyaments gairebé en solitari i que mereixen que aquest sector sigui reconegut. Tanmateix, opina que els 186 milions d’euros que es volen destinar a la construcció de centres són molts diners, una quantitat que creu que mereix una reflexió entorn de si aquesta és la millor manera d’utilitzar els recursos públics.
Es queixa que es compta amb 13,5 milions d’euros, que es preveu que aporti la Generalitat dels 31 milions anuals amb què està comptabilitzat el funcionament ordinari –gairebé la meitat d’aquest cost– sense que la Generalitat hagi adquirit un compromís ferm, el qual considera necessari a l’hora de tancar un pla d’aquestes característiques. Així mateix, creu que no es pot desenvolupar aquest pla sense partir de la realitat, la qual diu que passa per elaborar un mapa dels ensenyaments artístics de la ciutat. Recorda que quan van debatre el mapa escolar dels ensenyaments obligatoris, ell ja va dir que aquest document s’havia d’elaborar en relació amb tots els ensenyaments de la ciutat: artístics, especials, escoles d’idiomes, etc. Afirma que si no es duu a terme aquesta fotografia actual de la ciutat es corre el perill de construir els centres on hi hagi solars en comptes de construir-los on siguin més necessaris. Demana que abans de decidir les ubicacions s’elabori aquest mapa dels ensenyaments artístics existents a Barcelona, així com el mapa de les necessitats, indicant quines són les prioritàries.
Fa palès que per al seu grup també és important que el sistema es basi en l’equitat i la sostenibilitat; que reconegui la realitat existent de les escoles artístiques i que alhora sigui generalitzable per a tothom i tingui vocació d’arribar al màxim nombre de persones possible. Per acabar, demana que es deixin de banda els prejudicis i es tinguin en consideració els conceptes de concert o de xec per ajudar les famílies en relació amb els ensenyaments artístics i, per tant, que no es prejutgi quin és el millor camí per ajudar les persones que volen optar a aquest ensenyament, ni quina és la millor fórmula per invertir 186 milions d’euros o els 31 milions que costaria el manteniment anual d’aquesta actuació.
el finançament, i que prioritza la inversió pública, al marge de qui tingui la titularitat a l’hora de gestionar aquest tipus d’ensenyament.
Manifesta que valora aquest primer projecte, els objectius que persegueix en la vessant formativa, creativa i de difusió, i l’ambició de voler arribar als 50.000 alumnes, que és la mitjana europea. Opina que és bo tenir ambicions elevades i establir vies per assolir-les, això no obstant, considera que els costos d’inversió i de manteniment són molt elevats. Expressa la possibilitat que aquest sigui el millor model, però diu que vol acabar d’estudiar-lo, de parlar-ne amb el sector i de treballar-ho per veure si és la millor solució per tal de resoldre el dèficit d’ensenyaments artístics. És per això que fa una reserva de vot, tot assegurant que comparteix els objectius i que creu que cal avançar en aquesta línia.
El Sr. Ciurana també fa reserva de vot.
El Sr. Florensa manifesta que el seu grup també comparteix la iniciativa d’impulsar polítiques orientades a fomentar els ensenyaments artístics a la ciutat, els quals considera que són un dels àmbits pendents de l’oferta educativa de Barcelona. Pensa que han anat sorgint iniciatives privades ja que no existia una oferta pública suficient. També posa com exemple la reduïda oferta d’escoles de música, un total de quatre escoles a la ciutat. Opina que es tracta d’un pla d’unes dimensions considerables que va més enllà del mandat actual i que, per tant, requereix un consens molt ampli dels grups municipals, del territori, del sector que durant molts anys hi ha treballat i d’altres administracions, com ara la Generalitat. Expressa la seva voluntat de continuar treballant en aquest document per tal d’intentar arribar a un acord. Amb tot, es queixa que no han tingut prou temps per parlar amb el sector, fer aportacions i definir una posició concreta. En aquest sentit, demana una pròrroga i que no es sotmeti avui a votació aquest punt, per tal de poder continuar treballant-hi al llarg de les properes setmanes.
La Sra. Blasco manifesta que comparteix aquest pla, els seus objectius i la seva metodologia, atès que creu que pot suposar una democratització dels quatre sectors artístics que impulsa –la música, el teatre, la dansa i les arts visuals– i contribuir, així, decisivament a la formació artística de la ciutadania. Esmenta que les aportacions que calgui incloure per part dels grups municipals se sumaran a les que ja han fet altres col·lectius i el sector privat que desenvolupa aquesta activitat. Està d’acord que la proposta es porti al Plenari del mes d’abril. Celebra la presentació del pla, assegura que confia en el seu futur i manifesta que tindrà el seu suport com a grup municipal.
tal de concloure aquest debat. Assegura que el consens del sector ja el tenen, que aquest projecte apareixia en el Pla del 2006 i que va ser l’element més sol·licitat pel conjunt de tots els sectors culturals de la ciutat; diu que més de 500 persones van prioritzar la millora dels ensenyaments artístics.
El Sr. Ciurana expressa la seva disponibilitat per aconseguir un acord majoritari, tot i assenyalant que tothom hi haurà de col·laborar per fer-lo possible.
El Sr. Florensa incideix que és aviat per poder votar aquesta proposta, ja que no han tingut temps de treballar-la. Manifesta que si finalment se sotmet a votació, el seu vot serà contrari, no perquè no tingui la voluntat d’arribar a un acord, sinó perquè no té els elements suficients ni ha pogut fer les aportacions escaients per poder donar un vot positiu.
Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC i ICV-EUiA, amb la reserva de vot de CiU i PP i amb el posicionament contrari d’ERC.
8. Primer. Crear, en el marc de l’escola municipal Massana, el centre docent d’ensenyament superior de l’Escola Massana, i sol·licitar la seva adscripció a la Universitat Autònoma de Barcelona; tot això, de conformitat amb allò previst al Decret 390/1996, de 2 de desembre, de la Generalitat de Catalunya, de regulació del règim d’adscripció a universitats públiques de centres docents d’ensenyament superior; Segon. sol·licitar la creació del Grau universitari en Arts i Disseny, de conformitat amb el Pla d’estudis que figura a l’expedient; Tercer. aprovar les bases del conveni regulador de l’adscripció del centre docent d’ensenyament superior de l’Escola Massana a la Universitat Autònoma de Barcelona; i facultar l’Alcalde de Barcelona per a la seva concreció i signatura. Quart. facultar el Consorci d’Educació de Barcelona per tal que pugi efectuar tots els tràmits i actuacions convenients per a la bona marxa del procés, incloent-hi l’adopció dels acords que procedeixin; Cinquè. encomanar la gestió del centre docent d’ensenyament superior de l’Escola Massana al Consorci d’Educació de Barcelona.
La Sra. Ballarín expressa que l’Escola Massana és una de les escoles de les quals se senten orgullosos. Explica que s’hi imparteix formació de batxillerat artístic, formació permanent –mitjançant la Formació Massana Permanent– i CFGS d’Arts Plàstiques i Disseny amb un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), tot i que el resultat no és un títol homologat i que aspiren que ho sigui. En aquest sentit, explica que l’actual Pla Bolonya ofereix la possibilitat que escoles com la Massana puguin oferir titulacions anomenades «grau Bolonya» amb l’homologació corresponent. Apunta que aquest és un procés encara inèdit a l’estat i que s’inicia amb la sol·licitud d’aquest centre de titularitat municipal. Exposa que el procediment per tal que el títol sigui oficial passa per l’aprovació de la Universitat, la Generalitat i l’Estat en darrer lloc. Conclou que avui s’inicia aquesta sol·licitud juntament amb un element addicional també necessari, que és la creació d’un ens autònom dins de la mateixa escola.
El Sr. Ciurana manifesta el seu vot a favor, ja que diu que, a més d’aconseguir el reconeixement del grau superior, s’inicia el camí que permetrà resoldre la problemàtica de la titulació dels docents que treballen a l’Escola Massana i que es veuen condicionats per la nova legislació, la qual els impedeix donar classes. Espera que el procés sigui ràpid.
La Sra. Esteller també mostra el seu suport vers l’adscripció de l’Escola Massana a la UAB en el marc del Pla Bolonya per tal d’equiparar els estudis d’art i disseny a la resta d’estudis europeus.
El Sr. Florensa expressa el seu vot favorable. La Sra. Blasco manifesta que votarà a favor.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.
IV) Part decisòria / Executiva
c) Proposicions
V) Part d’impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal CiU:
9. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, acorda: Instar al Consorci d’Educació de Barcelona a mantenir els ensenyaments i les instal·lacions de l’Escola Oficial d’Idiomes Barcelona III - Sant Gervasi en el seu emplaçament actual a l’IES Montserrat.
El Sr. Ciurana exposa que la ubicació d’aquesta escola havia de ser provisional. Malgrat això, diu que, amb el pas del temps, s’ha anat consolidant i ha creat les fidelitats pròpies d’un centre docent d’aquestes característiques. Indica que la Generalitat aposta per traslladar aquest centre a l’IES Joan Brossa, al Guinardó, i que els 652 alumnes que actualment assisteixen a l’IES Montserrat, davant de la possibilitat d’aquest trasllat manifesten el seu interès de romandre en aquest centre. Arran de les converses mantingudes amb els alumnes, i també amb membres del Consorci, diu que sembla que hi ha una predisposició favorable a trobar una solució i considerar l’IES Montserrat com una extensió de l’Escola Oficial d’Idiomes. Conclou que la proposició pretén que el Consorci d’Educació de Barcelona mantingui els ensenyaments que s’estan impartint en aquest IES.
La Sra. Esteller manifesta el seu suport a la proposició, atès que creu que és convenient mantenir els ensenyaments i les instal·lacions de l’Escola Oficial d’Idiomes a l’IES Montserrat.
El Sr. Florensa també es mostra favorable a la proposició. Tanmateix, pensa que l’oferta d’ensenyament d’idiomes hauria d’estar present als diferents districtes de la ciutat. Està segur que les instal·lacions del nou centre seran molt bones i oferiran millors horaris, això no obstant, implicaran que el Districte de Sarrià-Sant Gervasi i per extensió el de Gràcia es quedin sense l’oferta que ara ofereix l’IES Montserrat.
La Sra. Blasco expressa el seu vot a favor.
La Sra. Ballarín exposa el mapa de les escoles d’idiomes públiques de Barcelona: una a Ciutat Vella, una a la Vall d’Hebron, una a Sants, una a la Pau i la Barcelona III, que des del primer moment es va decidir que aniria a l’IES Joan Brossa, on des de llavors s’estan fent obres, en tres plantes en exclusiva, per a l’Escola Oficial d’Idiomes, que permetrà disposar de l’espai suficient per fer una bona oferta de llengües diverses, en horaris també diversificats. Repeteix que de forma provisional es va instal·lar l’Escola a l’IES Montserrat, malgrat que les condicions no eren les adequades, ni la convivència ha estat òptima amb els usuaris habituals d’aquest centre. Assenyala que estudiaran, a través del Consorci, si és factible mantenir un annex de l’IES Joan Brossa a l’IES Montserrat amb unes condicions de qualitat i una convivència amb la resta dels alumnes del centre adequades. Indica que sense haver estudiat aquestes premisses no es poden posicionar a favor de la proposició i que es farà, si és possible, en les condicions que ja ha esmentat.
El Sr. Ciurana mostra el seu interès en aprovar la proposta i pregunta a la Sra. Ballarín si vol incorporar algun matís.
La Sra. Ballarín sol·licita que la proposició esmenti «estudiar el manteniment d’ensenyaments d’idiomes», no de tots els idiomes, sinó dels que puguin conviure i es puguin impartir en els nivells de qualitat necessaris.
El Sr. Ciurana demana a la Sra. Ballarín que si ja coneix el resultat d’aquest estudi que li digui.
